Pep i Núria

Article de premsa

2011-01-01T14:17:00.002+01:00

Us deixo un link d'un article de premsa molt interessant.

Aquest va sortir a el diari El Periodico ja fa un temps.

Espero que aquesta article serveixi per redreçar el rumb que està patín la pagesia en aquests últims anys ( encara que no hi tinc gaire fe).

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20100930/josep-tort-paguen-quilo-raim-centims-men-costa/506794.shtml

Potser la gent no n'està conçienciada, però gran part de la bellesa del territori depen d'aquest col.lectiu, o sigui que o fem/fan un pensament elaborador de vi/cava, administració pública i gent en general o ens trobarem passejant una Catalunya amb vinyes i camps abandonats.

Bon any 2011 a tothom i esperem que aquest post serveixi per conscienciar-nos.

Fem baguets franceses

2010-11-14T20:52:00.004+01:00

Bona vesprada a tots, tornem a estar actius després de molt de temps sense penjar cap post.

Avui us penjarem una recepta fàcil de fer, una recepta que malgrat el meu nivell baix en la cuina m'ha sortit amb èxit, o sigui, cuina per principiants. Aquesta recepta és per fer baguetes franceses.

Per fer aquesta recepta sols necessitarem dos eines, el primer una panificadora i segon el forn.

En primer lloc afegir a la panificadora els següents ingredients:

- 300 ml d'aigua

- 1 cullerada de mel

- 1 culleradeta de sal

- 1 culleradeta de sucre morè

- 540 gr. de farina

- 1 paquet de llevadura fresca

Un cop tenim la massa feta l'agafem i la posem sobre una taula de treball enfarinada, i en fem varis trossos, cada un aprox. de 200 gr. ( en sortiran unes 4 baguets). Aquests els hi donem forma de baguet i li fem talls a la part superior.

A continuació els deixem reposar entre 30-40 minuts, i després els posem al forn uns 25 minuts a uns 180 ºC.

I aquest és el resultat.

2 x 1

2010-08-22T12:01:00.003+02:00

Ahir quan vaig anar a buscar els ous als galliner, vaig tenir una grata sorpresa. Si, un ou de dimensions fora del normal, un que en feia dos. Ja espero menjar-lo

Primeres baixes

2010-07-10T11:05:00.002+02:00

Tot just estan madurant els tomaquets del nostre hort, i ja començem a comptar amb alguna baixa. Aquí teniu una mostra de un tomàquet de Montserrat, amb la Sra. oruga, alias "Corc".

Esperem que no tinguem moltes baixes, perque amb la pinta que fan donen ganes de menjar-ne ja.

Campions de la Lliga amateur del Penedès de Bàsquet

2010-07-05T00:27:00.007+02:00

Foto equip Bàsquet Font-Rubí, CAMPIONS 2010

FELICITATS !!!

Conflicte a Tailàndia

2010-05-20T20:19:00.003+02:00

Hem sap molt de greu tot el que esta succeïnt a Tailàndia. Primerament no sé quin dels dos bandos té raó, desconec les polítiques, la corrupció que hi pugui haver, etc.. Una cosa està clara, tenen una gran admiració als monarques del país, els polítics???? Suposo que com a tot arreu (dolenta).

Però els últims esdeveniments que hi han hagut aquests dies, hem fan posar de mala lluna, un país el qual he visitat, he estat entra la gent i conegut durant la meva petita estada, no entenc aquesta violència, i més coneixent-los, són persones pacients i calmades, de veritat, no ho entenc.

Vistes de Bangkok durant els disturbis:

Power Balance

2010-05-01T10:17:00.002+02:00

Ja tenim el que molts pensaven, que el miracle de les polseres Power Balance sols era un tros de cautxú sense efectes beneficiosos per l'usuari.

Ara bé, fa mal? Es dolent per la salut? Si no es així, doncs no cal prohibir-ho, sols s'ha d'entendre com una polsera que gracies a famosos i el boca orella s'ha posat de moda, com moltes altres coses al llarg dels anys.

S'ha de dir que jo le provada i utilitzada, i tot aquestes coses que diuen que millores equilibri, flexibilitat i resistència, doncs, tan patos com sempre, flexible igual que sempre i resistència..... Crec que tot es psicològic, i sols és qüestió d'autoconfiança.

Moda o fruit amb propietats ?

2010-03-10T20:22:00.004+01:00

Ens trobem cada cop més davant un fruit que te'l trobes fins i tot a la sopa, és solament un dir, crec que encara aquest fruit no s'utilitza en les sopes.

Estem parlant de les baies de goji, un fruit provinent del Tibet, i de nom científic lycium barbarum.

Resulta ser, que les baies de goji s'han utilitzat sempre en la medicina xina, això vol dir que algo de bo deuen tenir quan una cultura mil·lenària l'utilitza. Aquest fruit te 19 aminoàcids, minerals i oligoelements com calci, potassi, etc. Vitamines B1, B2, B6, C i E, també té propietats antioxidants i àcids grassos essencials, i entre tantes coses bones, com sempre ni ha d'haver alguna de dolenta, i es diu que es anticoagulant i que pot interferir en medicament contra l'hipertensió i la diabetis.

En fi, com es pot veure sigui moda o no, es que el petit fruit originari del Tibet te moltes propietats beneficioses per la salud.

Som rics !!

2010-02-16T18:47:00.005+01:00

Des del nostre insignificant i poc conegut bloc, volem denunciar un fet que avui no ens ha deixat indiferent. Que coi passa amb els diners dels contribuents, o sigui.... els nostres.

Suposo que es part de totes les parts, tant els ciutadans que paguem com de les administracions públiques, com les empreses subcontractades.

Us explico una mica, avui caminant tranquil·lament pel poble de Sant Sadurní d'Anoia, m'he trobat amb aquesta estampa (foto), resulta que estan arreglant una de les aceres d'un carrer del poble, i resulta que m'hi trobo al costat de unes tanques de separació de les obres, dos sacs de formigó, nous, per estrenar, i que imagino que la funció que tenen és aguantar la tanca perquè no es mogui. Però, com pot ser, que no hi han altres coses, dos sacs nous, que podrien haver-se utilitzat per alguna altre obra, no, allà tirats, mullats per la pluja i fets malbé.

Si això passa amb petites obres, a la vista de tothom, i on tothom, jo inclòs no denunciem, que deu passar amb grans obres.

En fi, com diu el títol, som un país ric, tot va a l'ample, i esperem que no seguim el camí de la nostre veïna europea Grècia.

Una gran pèrdua

2010-02-05T18:53:00.004+01:00

Avui he llegit una noticia que m'ha trastocat, una de les cultures més antigues de la Terra ha desaparegut amb la mort de l'ultima representant.

Aquesta senyora ja d'edat avançada, 85 anys, pertanyia a una tribu de les illes Andaman, la tribu Bo, que existia des de fa més de 65.000 anys.

Resulta ser que aquesta senyora se sentia molt sola, no podia parlar amb ningú amb el seu idioma. Una pena.

Pensem el que fem

2010-02-01T20:04:00.002+01:00

Fenomenal vídeo que m'ha posat la pell de gallina, i on realment ens deixa patent alguns dels comportaments quotidians del dia a dia i que per desgracia tots, incloent-me jo el primer, fem sense tenir en compte les possibles repercussions que te amb les generacions que pugen.

Ja era hora !!!

2009-06-09T22:09:00.002+02:00

Per fi algú o alguns que tenen la valentia de demanar la opinió al poble sobre un tema que per a alguns es molt important. No val dir que si la constitució diu això, que ens estimarien menys des de les espanyes, que no podem separanos, etc., NO, la resposta ha de sortir de la consulta popular, com qualsevol democràcia, i a partir d’aquí saber quin és el resultat.
I tot això us ho dic perquè he llegit que l’ajuntament de Arenys de Munt, farà una, consulta a la població, ho hem de dir així perquè no se’ls permet dir que és un “referèndum” o “consulta popular” per saber si volen un estat català independent.
La proposta ha estat recolzada per tots els partits politics del municipi a excepció del PSC, així doncs animo a la resta de poblacions de Catalunya a plantejar una consulta com aquesta als seus conciutadans, i saber realment que pensen sobre aquest tema.

Control d'alcoholèmia

2009-05-17T21:57:00.007+02:00

Us penjo un video que m'han enviat i m'ha fet molta, moltíssima gràcia, quin tio aquest. Té collons, o més ben dit, porta una merda que no s'aguanta.

A ningú que se li acudeixi ara fer igual quan us parin la patrulla dels mossos d'escuadra, ehh !!

El meu primer compostador

2009-05-11T20:49:00.005+02:00

Abans d’ahir vaig finalitzar la construcció del meu primer compostador. No ser si funcionarà o si està ben fet, però d’una cosa n’estic orgullós, i és que ja han passat dos dies i no ha caigut !!!
He estat remenant amb foros i pàgines varies, i al final he fet un mix de tot i le realitzat al meu gust.
El compostador està fet de fustes de palet, juntament amb un quants, per no dir molts tornillos, per tal que tot quedi ben agafat. La part de dalt sobre, és una porta per tal de poder-hi tirar els restos orgànics, restos de menjar i altres. I per altre banda tenim la porta inferior, que servirà per enretirar l’abono un cop s’hagi transformat de forma natural tot aquests restos orgànics.

Si algú se'n vol fer un, el link que us deixo ho explica molt bé, fet amb fustes i palets.

http://foroantiguo.infojardin.com/showthread.php?t=158969

Aquí us deixo unes fotos del meu compostador.

Crisis? Per qui !!

2009-04-28T20:09:00.005+02:00

Aquest dies només tenim en boca la paraula, CRISIS, que si l’atur s’està incrementant tant, que si aquella o l’altre empresa ha plegat, que si el veï l’han acomiadat, etc., però i del tercer món, qui en parla? Com afectarà aquesta crisi a la gent més desfavorida? I el que aquí col·laborava amb alguna donació a ONG i ara ben just en té per ell perquè ja no treballa, o el qui no vol fer donacions per que qui sap el dia de demà si.... I els països del primer món, els quals destinen un petit, molt petit percentatge del seu PIB?
I per cert, segons noticies del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, les previsions són que la crisi provocarà que 90 milions de persones més estiguin en situació de pobresa extrema en aquest any.
Però aquesta crisi, pels països pobres no és la primera, sinó que n’és una més, primer va ser la crisi dels aliments, desprès els dels combustibles i ara una crisi que per desgracia afecta globalment a tots els països, i provocada en gran part per la mala praxis del sistema financer.
Només una dada a tenir en compte segons un portaveu de Oxfam, “la asseguradora AIG (asseguradora en problemes de liquiditat a causa de la crisi financera) ha rebut 50.000 milions de dòlars més d’ajuda que tots els països pobres junts”.

Qui estigui interessat en les perspectives del FMI i del BM us deixo link amb “Informe sobre Seguimiento Global 2009”.

http://siteresources.worldbank.org/INTGLOMONREP2009/Resources/GMR2009-Spanish_ovw.pdf

Temps d’espàrrecs

2009-04-12T19:18:00.005+02:00

Aquest any, diguem gràcies a la pluja o al temps esbojarrat que fa, és any d’espàrrecs. Nomes cal sortir pels camps i marges de la comarca per veure com ramats d’una espècie lliure i abundant, anomenat "personus jubilatus", campen lliurament en busca d’aquest llarg i prim tresor que creix entre les herbes i marges dels camps.
L’espàrrec, anomenat (Asparagus officinalis) es la gemma comestible de l’esparreguera, un arbust embolicat que creix en moltes regions del món, una d’elles aquí, i sort perquè estan boníssims.
Una de les maneres de cuinar-los que més m’agraden es fer-ne una truita d’espàrrecs, fantàstics. Si es el cas com aquest any, on n’hi ha en abundància, es poden congelar, i així en pot disfrutar tot l’any.
Qui vulgui saber més dels espàrrecs i les seves propietats es pot visitar la següent adreça:

http://www.botanical-online.com/esparragoscatala.htm

Un cap de setmana per…

2009-04-03T19:09:00.005+02:00

Fa uns dies varem tenir la necessitat de marxar, esvair-nos de la rutina que portàvem a sobre, el fer el mateix cada dia i cada cap de setmana.
Així, que varem marxar i varem decidir anar a un poblet de Osca, un poblet on el Josep M ja hi havia estat, i on deia que era tan bonic.
Així que, apa, cotxe i fer la ruta cap a....Alquezar, si Alquezar, un petit poble, on només hi viuen uns 180 habitants, fixes, però que els caps de setmana es duplica o més, i els estius, temporada de barranquisme i rutes a peu o bici, es triplica o més.
Aquella zona, ubicada a la “Sierra de Guara”, fins no fa molts anys era una zona agrícola i ramadera exclusivament, però arrel de l’arribada de gent francesa van dinamitzar el turisme i van promocionar i posar de moda el barranquisme, escalada, etc.
Ara, poble que viu quasi exclusivament del turisme, es lloc de trobada d’escaladors i gent que practica el barranquisme.
Doncs bé, no cau gaire lluny, nomes a uns 200 i pico quilometres de Vilafranca del Penedès, i a unes 2 hores i mitja, sempre a velocitat dintre dels límits.
Per anar a parar a Alquezar, la manera més ràpida, no diem la més bonica, es agafar l’autopista direcció Lleida, un cop arribem a Lleida, ens agafem la carretera direcció Monzón, i un cop arribem a Monzón, on podem visitar el fantàstic castell que tenen sobre la vila, agafem direcció Barbastro. En aquesta zona, alies zona vinícola de Somontano, hi tenim varies bodegues molt interessants les quals es poden visitar, però la que sobresurt per sobre de les demés, encara que només varem visitar aquesta, es la Irius, i si la veieu per la carretera, ho entendreu, direcció Barbastro, venint de Monzón a la dreta. Es espectacular, una bodega totalment nova, fa un parell d’anys que està oberta, i si no us raca gastar-vos 10 € us ho recomanem visitar-la, per moderna i espectacular.
Doncs, un cop arribem a Barbastro, agafem una altre carretera direcció cap a Alquezar.
Ja veureu que es un poblet molt bonic i acollidor, lloc on un es pot relaxar i pot disfrutar de la natura, passejant o fent el que un més li plagui.
Pel que fa a l’allotjament, no us preocupeu, hi ha molt a triar, encara que per Internet molts d’ells no hi son.

Sorolla a BCN

2009-03-22T08:37:00.006+01:00

L’altre dia vam llegir que feien una exposició de Sorolla al MNAC de Barcelona, i desprès de varis caps de setmana de voler anar-hi, al final vam poder aquest dissabte.
L’exposició es centra amb una petita part dels quadres de Sorolla, en concret amb uns que els hi va encarregar la Hispanic Society of America de New York, per tal que dongues una visió de l’Espanya d’aquella època.
Quan hem sortit de veure l’exposició, hem reflexionat un moment sobre el que havíem acabat de veure, i si, son fantàstics, uns quadres gegants, que la majoria pintava “in situ”, amb un nivell de detall fascinant, com a fotografies pintades, i jugant amb la llum i les ombres com ningú.
Els quadres son de diferents regions de la península, Galícia, Catalunya, Andalusia, Extremadura,etc, i on Sorolla reflecteix els productes, festes o vestits típics de la zona.
I pensa que tot això fa centenars d’anys, doncs no, això si que ens va xocar, fa tan sols cent anys com qui diu, una Espanya totalment diferent a l’actua’l hi ha la que hem conegut.

Per qui la vulgui anar a veure l’exposició està des de 20 febrer al 3 de maig de 2009.
Per cert, es gratuïta, que això encara la fa més atractiva : )

Aprofitan el bon temps

2009-03-15T20:24:00.003+01:00

Avui aprofitant el bon temps que feia, solet i bona temperatura, hem agafat la moto i ens hem permès una petita volteta, i ens hem acostat a Sitges.

Ens hem trobat que al passeig de la platja feien el Festival Internacional de Patchwork. Crec que hem arribat a l'hora justa, ni molta ni poca gent, just per poder caminar i admirar aquests fabulosos treballs.

Per qui no sàpiga que és el Patchwork, consisteix en crear a base de trossos de roba, més o menys rectangulars, una manta, un tèxtil de vestir o el que un vulgui.

Sembla mentida la feinada que porta, i les figures que realitzen, dignes d'admirar. Et pots trobar des de fabulosos quadres, fundes de coixí, mantes, etc. tots fets amb molta gràcia.

Aquí en teniu un exemple.

Gran Torino

2009-03-09T22:20:00.002+01:00

Títol: Gran Torino

Director: Clint Eastwood

Repartiment: Clint Eastwood, Brian Haley, Geraldine Hughes, Brian Howe, John Carroll Lynch, William Hill, Joan Cusack, John Goodman, Kristin Scott Thomas, John Lithgow

Productor: Clint Eastwood, Bill Gerber, Robert Lorenz, James Murakami, Jerry Bruckheimer

Temps: 116 minuts

Any: 2009

País: EE.UU.

Distribuïdora: Warner Bros.

Com no, anar a veure una pel·lícula del senyor Clint Eastwood és apostar a cavall guanyador, com sempre no ens deix de sorprendre, amb bones pel·lícules i amb unes interpretacions millors.
Crec que no he vist cap pel·lícula del Clint Eastwood que m’hagi deixat indiferent , i que a la vegada m’hagi agradat, bé, poder ni va haver una que no hem va agradar molt, la vaig trobar una mica pastelon, “Los puentes de Madison”.
Aquesta nova pel·lícula, si nomes has vist el tràiler i tens en compte el nom de la pel·lícula, alies cotxe dels anys 70 americà, t’imagines un altre tipus de pel·lícula, o al menys jo m’ho imaginava, però un cop la acabes de veure, veus que es una pel·lícula on deix al descobert varies, per no di moltes de les misèries de les persones, de la cultura i vida americana, i de la societat.
A traves d’un personatge el qual interpreta el senyor Clint Eastwood, un excombatent de Corea i extreballador de la Ford retirat, i el qual se li acaba de morir la seva dona.
Aquest personatge, Walt Kovalski, és un racista empedreït, però que degut al fenomen de la immigració es troba vivint en mig d’un barri ple de coreans, i negres, on la llei de les bandes impera.
En fi una pel·lícula per veure, la qual et farà riure, pensa i plorar, tot combinat durant els 116 minuts que dura la pel·lícula.

Puntuació: 4,9 / 5

Bienvenidos al Norte

2009-02-14T22:07:00.006+01:00

Títol: Bienvenidos al Norte (Bienvenue chez les Chtis)

Repartiment: Kad Merad, Dany Boon, Anne Marivin, Philippe Duquesne

Director: Dany Boon

Any: 2008

País: França

Temps: 01:46:00

Distribuïdora: Wanda Films

Una pel·lícula que per casualitat vaig sentir per la radio que deien que estava molt bé i que era molt divertida. I fe de Déu, si que n’és de divertida, i una de les coses que ho demostra és que va ser record de taquilla a França.
És una pel·lícula que trenca amb els topis francesos, amb gags i tocs d’humor molt bons.
La pel·lícula va d’un carter que desprès de fer-ne algunes de bones “ trastades”, és enviat com a càstig al nord de França, on es creu que serà un infern per ell, i on descobreix que tots els tòpics que te dels francesos del nord son inexistents. Ell se’n va a viure al nord, mentre que la seva dona es queda a viure al sud. Allà descobreix un lloc fantàstic on viure i amb una gent acollidora, i on viu de meravella, cosa que la seva dona no sap, ja que es creu que ho està passant molt malament. Un dia la seva dona decideix anar-lo a visitar, i llavors ......, si voleu saber que passa mireu-la, que és molt divertida i passes un bon moment.

Puntuació: 4,5 / 5

On van a parar els diners d'elles.....tota una intriga a descobrir

2009-02-08T20:45:00.003+01:00

Noies!! espero els vostres comentaris...i nois també! jeje

El Metge

2009-02-03T19:06:00.002+01:00

Títol: El metge

Escriptor: Noah Gordon

Editorial: Columna-Proa

Pàgines: 590

Per començar dir-vos a opinió meva, i fent un símil amb el vi, ja que som de la terra, que és com un bon vi. Diríem que un bon vi a mesura que passa el temps millor és, doncs aquest llibre crec que és igual, a mesura que vas llegint pàgina rere pàgina millor és, fins que arribes al final, i llavors desitges que continues, però no, s’acaba.
La novel·la al meu entendre, és distreta, narrant detalls de l’època medieval a Europa i a orient, i et submergeix amb la vida, aventura i penúries del protagonista, en Rob Cole.
Aquest es un jove que viu a Londres, i que arrel d’una sèrie de situacions és veu empès a recórrer per Anglaterra acompanyat un barber cirurgia. Llavors se n’adona que ha nascut per guarir a la gent i veient que la medicina a Anglaterra està molt endarrerida, s’aventura a anar a terres llunyanes, a Pèrsia en busca dels grans metges àrabs, perquè li ensenyin el secret de la medicina.
El seu viatge cap a Pèrsia, el portarà a travessar Europa, a disfressar-se de jueu, a lluitar, fugir i enamorar-se per tal de sobreviure a l’aventura.
En fi, una gran aventura que tal com dic al principi, s’ha m’ha fet curta. Trobo que qui vulgui endinsar-se en aquella època i treure’n detalls de les maneres de viure, conèixer una mica la cultura i religió musulmana i jueu d’aquell temps, aquesta novel·la n’és l’ideal.

Puntuació: 4,95 / 5

La Revolució

2009-01-27T21:25:00.011+01:00

Títol: La Revolució

Autor: Jordi Casanovas

Direcció: Jordi Casanovas

Repartiment:

Roser Blanch- Sandra
Clara Cols-Cris
Borja Espinosa- Eduard
Mireia Fernández- Isa
Pablo Lammers-Fran
Sergio Matamala- Javier
Alícia Puertas- Aina

Una nova obra de teatre de la companyia FlyHard que vam anar a veure al teatre Cal Bolet de Vilafranca del Penedès.
Com totes les obres de la companyia, tenen un toc d’humor, i sobretot al meu entendre molt de missatge. Les anteriors que hem vist d’ells, han estat Andorra i Neoburning Generation, i La Ruïna.
Aquesta nova es diu La Revolució. L’argument principal es centra amb la Laura i la Cris que treballen en la creació d’un nou videojoc. Aquest videojoc captura els sentiments de les persones, les pors, les emocions, i ha de ser una revolució en el món dels videojocs. Aquest el presenten a una empresa multinacional per produir-lo i promocionar-lo. El joc es capaç de pensar com el jugador, i crear una partida exclusiva per a ell. Aquí apareixen les diferencies entre la Laura i la Cris, amb punts de vista diferents. I ja no explico més, qui estigui interessat en veure-la, que hi vagi.
Aquí teniu el link de el Teatre Villaroel, amb un petit joc el qual et permet comprar les entrades sols per 10 euros.

http://larevolucio.lavillarroel.cat/

Us animo a tots a anar a veure l’obra.

La boda de Rachel

2009-01-09T21:30:00.004+01:00

Títol original: RACHEL GETTING MARRIED ( LA BODA DE RACHEL)

Any: 2008

País: USA

Direcció: JONATHAN DEMME

Repartiment: ANNE HATAWAY, ROSEMARIE DEWITT, MATHER ZICKEL, BILL IRWIN, ANNA DEAVERE SMIT, ANISA GEORGE, DEBRA WINGER

Productora: SONY PICTURES CLASSICS

L’altre dia va anar a veure la pelicula en versió original. Sort que va valdre la pena, perquè sortir de casa amb el fred que feia era una bogeria.
Bé, la pel·lícula va ser interessant, i la historia tal com ja podem observar amb el títol, gira entorn del casament de …. Rachel.
Però no es com qualsevol pel·lícula xorra americana, de nuvis que s’emborratxen, despedides de solter, etc, sinó que es una pel·lícula seria, i que te com a principals protagonistes dues germanes, una, la que es casa, Rachel, i l’altre Kym, que es la germana petita, la qual surt d’un programa de desintoxicació de drogues i retorna a casa pel casament de Rachel.
Però dins la família existeix una gran tensió, ressentiments, i tristesa, tot degut a uns fets que van passar fa uns anys, on Kym va tenir un accident de cotxe mentre estava col·locada i va matar el seu germà petit.
En fi doncs, perdó, records, ressentiment, tendresa, amor de germanes, amor de pare, etc, una mica de tot, i no us expliquem més, recomanem veure-la.

Puntuació: 4 / 5

Que està passant?

2008-12-26T20:02:00.004+01:00

Cada cop sentim per les noticies, i en boca dels polítics que hem de ser ecologistes, que hem de fer servir el transport públic per anar a la feina, a portar la canalla al col•legi, a teatre, a cine, etc, però millor sempre amb el transport públic i sense tenir d’utilitzar el vehicle propi.

Però sorpresa, el transport públic on es? Pocs destins, poques combinacions i pésims horaris.

Et trobes com nosaltres, vivint a Vilafranca del Penedès, que tens un transport públic amb mancances, amb constants retards, i amb un ventall horari de pena. Per exemple, si vols anar a veure una obra de teatre a Barcelona, és totalment impossible, ja que si aquesta es el vespre-nit, ja no tens tren per tornar. I que dir dels dies festius, trens cada hora, bufff, això si que es freqüència horaria de viatges.

I una altre de les bones, ara fa pocs dies, amb total llibertat i tranquil•litat, per no dir amb una cara que se la trepitgen, comuniquen que el transport de rodalies s’encarirà un 6%. I aquest cop no tenen l’excusa de l’IPC, que sols hi ha una previsió d’augment del 2 %.

Torno a dir, que està passant? Quan algú donarà un cop de puny a la taula i dirà que ja n’hi ha prou. Que ja estem cansats de pagar i no rebre res a canvi. O només ens n’adonarem quan la cosa ja no tingui remei.

Perdoneu !

2008-12-17T19:32:00.003+01:00

Perdoneu per no haver escrit durant tants dies, però hem tingut problemes tècnics amb el PC. Un mal bitxo es va ficar a l'ordinador i me'l va deixar fet una coca. Informació perduda i un disc dur a prendre pel sac.

Arròs, un aliment bàsic als Països Asiàtics

2008-12-08T08:45:00.002+01:00

Tal com vam contrastar quan vam estar de vacances per Asia, l’arròs o productes derivats d’aquest, son molt importants, per no dir bàsics en l’alimentació de la gent.
Des de fa un temps, el preu de l’arròs està pujant, i això pot ser una font de problemes i inestabilitat a la zona.

Aquest aliment ha tingut un increment en el preu, degut en part a la gran demanda existent, i a la desaparició de camps d’arròs en alguns països productors per causes varies, incloent el canvi climàtic en alguns d’ells.
Per fer-se a la idea del consum d’arròs, per exemple a les Filipines, un país amb 90 milions d’habitants, mengen diàriament 33.000 tonelades d’arròs.
Els principals productors mundials d’arròs, i per tant els que més es beneficien d’aquestes fortes pujades de preu, son Tailàndia i Vietnam, els quals produeixen prop del 50 % de l’arròs que es comercialitza al món.
L’arròs tailandès, a principis de 2008, tenia un preu de 400 dòlars la tonelada, i actualment supera els 700 dòlars la tonelada, aquest augment ha estat molt superior al que han tingut els cereals els quals tenen més incidència a occident. Per tant, aquest augment sobre un producte bàsic en l’alimentació de la població asiàtica, s’ha de tenir molt en compte, ja que això podria desestabilitzar molts països, i canviar la seva situació de vida i política.

Encara en falta un

2008-12-03T20:05:00.002+01:00

Tal com he llegit en un article del diari digital "20 minutos", encara hi ha un dels tres de la foto que no s’ha retractat ni ha demanat perdó per les mentides, i haver provocat la invasió de Irak.
Aquesta famosa foto es va fer a les Illes Açores el 2003, on el ”trio calavera”, encapçalat pel senyor George Bush en representació d’Estats Units, el senyor Tony Blair en representació del Regne Unit, i el nostre crack, el senyor Jose Maria Aznar en representació de España, van donar via lliure a l’enviament de tropes internacionals a invadir Irak, per tal d’enderrocar a Sadam Hussein.
El principal motiu per justificar la invasió de Irak, va ser l’amenaça i existència d’armes de destrucció massiva. Aquestes mai s’han trobat, però suposo que com sempre han primat els interessos armamentístics i els d'obtenció de recursos, com pot ser el petroli i gas.
El senyor Aznar l’únic que ha dit es “Todo el mundo pensaba que en Irak había armas de destrucción masiva y no las había, yo lo sé ahora".

Quin morro. Com sempre els polítics espanyols son diferents.

Que li ha passat a Super-Garzón?

2008-11-20T09:00:00.002+01:00

Aquesta es la pregunta que hem faig. Com es que el jutge “estrella”, el que lluita contra tot s’ha cagat les calces aquesta vegada. Un cop haver acceptat obrir les foses i investigar les morts durant l’època franquista, ha decidit abandonar.
No ser quin tipus de pressió li han fet per que abandoni, però molt segur que ha sigut fet per d’òrgans importants del món de la justícia i política espanyola.
Uns dies abans el Ministeri Públic, va presentar un recurs davant la Sala Penal, justificant que els delictes van prescriure l’any 1977, amb la llei d’amnistia, per tal de parar la investigació del jutge Garzon.
Per tal de justificar-se davant de l’abandonament del cas, ha dit que ha comprovat la defunció del general Franco i altres alts càrrecs de la dictadura, i és per això que abandona.
Ara els casos de les foses comunes que es vulguin obrir, els hauran de denunciar els propis familiars de les víctimes, i fer-ho a traves dels jutjats de les mateixes poblacions.
Aquest canvi de rumb del Super-Garzón, a provocat una gran decepció per molta gent, les quals s’havien fet il·lusions de que s’aclarís una mica, aquest passat fosc de la historia d’Espanya i Catalunya.
En tot cas, és una vergonya que passats tants anys,encara hi hagi famílies que tinguin familiars desapareguts durant l’època franquista i encara no puguin saber on i com van morir. I el que és més greu, que es posin traves per tal d’aclarir aquestes morts i descobrir els culpables d’aquests assassinats, encara que a hores d’ara ja no podríem jutjar-ne cap, o ven pocs. Tot i així, per les víctimes i familiars d’aquestes, seria una gran cosa que es coneixes qui i com ho van fer.
En cap país europeu que jo coneix-hi, no es deixarien passar i no investigar uns fet tan important i cruels com aquests. Com es que aquí sí? Es que encara hi son els mateixos o afins a la dictadura dins el govern i justícia espanyola i no volen remoure el passat?

Com no s’ha de fer un robatori

2008-11-12T20:23:00.001+01:00

He llegit una noticia que m’ha fet força gràcia. Els fets van passar a una barriada de Màlaga, durant la matinada del dijous passat.
El propietari de la casa va trucar a la policia dient que havia sentit un fort soroll que l’havia despertat, i va observar tres persones sortint de casa seva, un pel pati i dos per la teulada.
La policia un cop va arribar van observar que sortia un individu de la casa, amb el cap ensangrentat, i dient que havia caigut de la teulada.
El propietari de la casa va inspeccionar si li faltava quelcom, i només va trobar en falta una llauna de paté i 20 euros, a part d’un iogurt que s’havien menjat dintre la cuina.
Desprès de inspeccionar la persona accidentada, van trobar en les seves butxaques la llauna de paté i els 20 euros.
Resulta ser que la intenció era robar la televisió, però com ja veieu l’únic que van aconseguir va ser sortir-ne ferits i detinguts, això sí, el lladre era del morro fi.

Shantaram

2008-11-07T21:56:00.004+01:00

Títol: Shantaram

Escriptor: Gregory David Roberts

Editorial: Entramat

Pàgines: 1.146

Aquest llibre el vaig comprar gràcies a una recomanació d’un company de feina de la Núria, que deia que era tan interessant i fantàstic. I puc dir ara, que realment tenia tota la raó. Ja fa uns mesos que el vaig llegir, i diria que ha estat un dels llibres que m’ha enganxat més, perquè un cop mi posava a llegir-lo no podia deixar de fer-ho. Les histories del personatge anaven succeint, i jo no en tenia prou en quedar-me a mitja historia, necessitava saber més i més.
Bé, resumint hem va apassionar. La novel·la és autobiogràfica, narrada pel senyor Gregory David Roberts
Comença la novel·la a Austràlia, on l’autor es empresonat després de diversos atracaments i problemes en drogues, en una presó de màxima seguretat. Després narra com s’escapa de la presó i com fuig del país, anant a la Índia, a la ciutat de Bombai.
Un cop a Bombai, va a viure a un dels barris més pobres, on els estrangers ni s’hi apropen. Allà descobreix l’amor i lleialtat de tots els que hi viuen, i com gràcies a aquests valors reuneixen les forces per poder anar endavant.
Gràcies a uns petits coneixements de medicina, fa de doctor improvisat i es guanya el sobrenom de Shantaram, que dona nom al llibre i que vol dir “Home de pau de Déu”.
També va conèixer la violència, l’horror de les presons índies, les tortures i les màfies locals de la ciutat. Entre la màfia es va fer un nom, traficant amb drogues, falsificant bitllets i passaports, i això el va portar a poder conèixer un dels caps de la màfia amb el que va fer una estreta amistat. Això el va portar al Afganistan, on va lluitar al costat dels mujahidins, a la guerra contra la invasió soviètica.
L’autor va escriure aquesta novel·la, després de tornar a Austràlia i mentre complia condemna a la presó. Els guàrdies de la presó li van posar difícil, ja que abans d’acabar-la li van estripar per dues vegades.
Com veieu, l’autor n’ha passat de tot tipus, i un cop tingueu l’oportunitat de llegir-vos el llibre, comprovareu que no us deixa indiferent.

PUNTUACIÓ: 4,95 / 5

Sr. Obama, canvis a la vista?

2008-11-05T21:10:00.003+01:00

El que tothom fa uns anys s’imaginava, s’ha fet realitat, el que només es veia en alguna pel•lícula, un president d’Estats Units, negre. Si, sembla mentida, però el senyor Obama, un negre o home de color, de la manera que un ho vulgui dir s’ha convertit aquesta matinada en el nou president de la primera potencia mundial.
Ara bé, l’escenari que té al voltant i que en part li ha donat la victòria li es complicat.
Començant per un dels dilemes que manté la societat americana dividida, els soldats destinats al Iraq, que farà?
La crisi mundial que ja ha arribat, amb centenars de persones que perden la feina dia rere dia, a causa de la gran davallada del consum. L’endeutament elevat de la ciutadania, la qual no pot fer front als deutes davant les entitats financeres, amb la conseqüent pèrdua dels seus habitatges. Les entitats financeres amb problemes de liquiditat, provocat per l’abús de concessions d’hipoteques. I ara en paguen les conseqüències, amb forma d’habitatges buits que han quedar-se i els quals no cobreixen l’import deixat, a causa de la caiguda del valor dels habitatges.
Podrà el senyor Obama, canvia tota aquesta situació, tal com diu el seu eslògan, “YES WE CAN”, podrà fer un gir i reactiva de nou l’economia americana?
El temps ho dirà, però una cosa és segura, que se’l miraran amb lupa, però fer-ho pitjor que el senyor Bush es molt complicat.
De moment ja ha guanyat el primer assalt, ser el primer negre de la historia dels Estats Units.

Com pot ser?

2008-11-01T08:48:00.002+01:00

Indignació, això es el que tinc. Com pot ser que bombardejats com estem actualment, per males noticies financeres, empreses que fan expedients de regulació de treball, empreses que tanquen, recomanacions per part del govern central de que les empreses no apugin el sou igual que l’IPC, etc. Ara surti una noticia on es diu que els senyors del govern, el famós tripartit, els qual m’estan desepcionant molt, s’apugin el sou.

Segur, i no en dubto que tenen molta feina, i que en tindran molt més, tal com estar tot, però en un moment on els ciutadans que ells representen, passen un mal moment, no es pot fer això, com a mínim congela’ls, però no tels apugis, sembla que se'n riguin a la cara.
Sembla ser que el sou del president passarà de 167.000 a 169.000 en números rodons, el de conseller o consellera de 126.000 a 127.000, el del Secretari General de Presidència, del Govern i director del Gabinet Jurídic de 124.000 a 126.000, el de Secretari General -el número dos de cada departament- de 92.000 a 93.000 i el dels directors generals de 86.000 a 87.000 euros.

Com sempre, aquest país, al igual que el nostre veí, Espanya, anem a peu canviat. Quan aprendrem i serem una mica més europeus i responsables?

Brownie de nous

2008-10-28T21:10:00.028+01:00

Sóc aficionat a la cuina, però haig de reconèixer que em fa mandra moltes vegades posar-me a preparar receptes, i a part em falta la part imaginativa que pel contrari té la Núria.

Avui us ensenyaré com vam fer un brownie de nous aquest diumenge passat, encara que es un postre no gaire complicat de fer, la Núria em va anar guiant ja que és la cuinera/pastissera 'aficionada'.

Bé, comencem:

Ingredients necessaris per fer un Brownie:

140 gr. Xocolata negra

300 gr. de Sucre

200 gr. de Nous

120 gr. de Farina

250 gr. de Mantega

4 Ous

Comencem agafant una tassa per tal de desfer la xocolata, amb el microones, i un cop líquida l'afegim a un bol gran. Després, repetim la mateixa acció, però ara amb la mantega, i també l'afegim al bol.

Hi afegim els ous i el sucre l, i ho batem fins que quedi tot homogeni, a continuació hi afegim la farina i les nous. Ho continuem movent perqué no quedin gromulls i les nous quedin repartides per tot el pastis.

Un cop remenat, agafarem un motlle, el lubricarem amb mantega i hi afegirem la massa.

Passarem a enfornar. Prèviament haurem escalfat el forn a 250 graus, i introduirem el motlle a dins.

Al cap d'uns 20-25 minuts mirar si ja està fet, punxarem la massa amb un escuradents i si aquest no té restes de massa

és que ja està llest.

Esperem que es refredi, el desmotllem, i ja està.

Espero que us agradi i bon profit.

Hello London

2008-10-22T13:11:00.007+02:00

Com sempre que podem, fem alguna escapada, i aquest cop hem triat Londres. Si una de les capitals més grans d’Europa, sempre i quan considerem Anglaterra dins Europa, que per segons que hi estan i per segons que no.
Bé, ja hi vàrem anar amb uns amics un cap de setmana de fa ja uns anys, el 2003. Llavors ja ens va impactar la ciutat, gran, grisa i atrafegada. Aquell cop vam fer més el guiri, anant a veure el Big Ben, la torre de Londres, el Tower Bridge, etc.
Però aquest cop, hem estat uns dies més, en concret 5 dies, i ens hem introduït més en altres coses a fer en aquesta gran capital.
Vam anar-hi, com no, amb avió, amb la companyia Low-cost Ryanair, sortint de l’aeroport de Reus, molt millor que el de Girona, sense gent, ni cues. Un vol de 2 horetes i ja hi som, i allà cap a un hotel ja prèviament contractat.
S’ha de dir que l’hotel, es molt recomanable, ben situat a nivell de transports, barato, i net, cosa molt apreciada quan vas a Londres, ja que barato i a la vegada net, no s’acostuma a trobar, aquest es diu Central Hotel i està a tocar de l’estació de tren King Cross, Sant Pancrass Station.
Us recomanem a qui vagi a Londres, que per comoditat i rapidesa, es faci en qualsevol estació de metro la Oyster Card, que es una targeta recarregable, i on pot pagar bus i metro, i te una franquícia de 3 lliures.
Doncs aquest 5 dies sobretot ens hem centrat a visitar els mercats diaris o de cap de setmana que fan per la ciutat, Borough Market, que sobretot es de menjar i verdures, el de Portobello, mercat molt gran, dedicat a qualsevol cosa que es pugui vendre, el mercat de Spitalfield, sobretot es d’artesans, i productes fets a mà, i el de Greenwich, on es ven roba de 2a mà.
Un cop satisfeta la vena consumista, encara que vist els preus i el canvi que va la lliura esterlina, no hem comprat res, però hem mirat un fotimer, hem anat a veure els museus.
Aquí si, amb els museus si que son tota una institució els anglesos, quins museus i com promocionen la cultura entre els seus ciutadans, no com a un altre país que conec.
Museus gegants, documentats, GRATUITS, i plens de visitants i escoles que van a visitar-los. Dels que hem anat, no ni ha cap que puguem dir que no ens hagi agradat, començarem pel que crec que es el millor i més espectacular, el Britsih Museum.
El British Museum, hi ha com ho diríem, un tros d’història de totes les cultures que han existit en l’evolució humana fins a l’actualitat. Des de la prehistòria, romans, perses, egipcis, etc. es un museu espectacular, amb quantitat d’objectes i escultures de totes les èpoques, i no sabria dir quin es el més espectacular. Si algú li agrada la historia, aquí si pot estar hores i dies. Per qui només hi vulgui estar i visitar-lo, li recomano la ruta de 3 hores que tenen al museu, o fins hi tot deixar-se anar per les diferents sales i passejar.
L’altre museu es el Natural History Museum, que com ja indica el nom es el museu d’història natural, on aquí i trobarem des de l’evolució de l’espècie animal, passant pels dinosaures, fins a tot tipus d’animals de l’actualitat, i com l’altre museu es gegant. Menció a part, per la secció de dinosaures, amb reconstruccions d’aquests gegantins animals que varen existir fa milions d’anys. Aquí no vam fer cap ruta, sols ens vam deixar perdre per les sales que tenen observant i quedant fascinats de tants i curiosos animals.
I l’altre que vam visitar, va ser el National Maritim Museum, on hi han diversos objectes de navegació, vaixells i historia naval. De com van començar els primers exploradors, i les penúries que tenien que suportar, i reproducció de l’interior d’un vaixell de vapor de principis del segle XX.
Qui vulgui també sortir de l’estrès de Londres, pot anar a l’observatori Greenwich, on hi han unes grans vistes de Londres, i on hi ha també un petit museu de com van dessarrollar diferents telescopis i con van millorar la navegació a traves de les estrelles.
Res més a dir, el resta del temps, ens l’hem passat anant amunt i avall de Londres, visitant la ciutat, comerços, etc.
Gran ciutat, però, a opinió meva, sols per passar uns dies. No saben menjar !!!! Que es això de menjar a fora al carrer, que et cobrin més si et quedes a dins a un local ! I que la gran majoria de vegades, tot el que pots triar es sandvitx, hamburgueses, pies,... això a ulls meus no es menjar, i el preu, uffffff, 3,5 lliures mínim un sandvitx, va...
No m’estranya que quan venen a Catalunya, i els hi posen una paella d’aquestes tan dolentes, ells es llepin els dits.

Els pilars de la Terra

2008-10-10T20:03:00.007+02:00

Titol: Els pilars de la Terra

Editorial: Edicions 62

Escriptor: Ken Follett

Pàgines: 1.371

Ja fa dies que vaig començar a llegir-lo, poder perquè m’ha faltat temps o perquè soc més lent que una tortuga llegint, però ha valgut la pena. No crec que pugui aportar res més sobre aquest llibre que ja no s’hagi dit, llibre “best seller” de l’escriptor Ken Follett.
Aquest llibre es desenvolupa la historia a l’ Anglaterra de l’Edat Mitjana, en el segle XII, en una ciutat Kingsbridge i gira entorn de la construcció d’una catedral primerament romànica i ha posterior gòtica.
S’ha de dir, que a mi hem va enganxar i agradar molt la novel·la, al igual que molts milers de persones en el món, però per Internet llegeixes moltes critiques sobre aquesta novel·la de senyor Follett, on es diu que l’entorn medieval que recrea la novel·la es totalment irreal, i que l’argument es molt simple, al igual que molt previsible, però tot hi així a mi m’ha agradat.
La historia tal com ja he comentat gira entorn a la construcció d’una catedral, i on un mestre constructor “paleta” somia en fer una gran catedral, i desprès de passar penúries i gana, se li presenta la oportunitat a la ciutat de Kingsbridge.
A partir d’aquest moment passen diferents histories, on hi intervenen diferents personatges, el prior Philip, persona totalment entregada al culte del senyor i gran gestor del seu priorat “monestir”, Jack el fill adoptiu de Tom, el qual desprès de diversos infortunis viatge per França i Espanya, fent la ruta de Santiago de Compostela, i on aprèn i veu que es poden fer catedrals diferents a les romàniques i més vistoses, les tàctiques del compte William per tal de tenir més poder, i altres.
La novel·la barreja fets històrics de l’Anglaterra del S. XII, on hi es present la guerra civil, i tocs aportats pel mateix escriptor ficticis.
En fi si busqueu opinions, aquesta serà una més dels milers que hi deuen haver, per tan la meva opinió del llibre deixant de banda si es o no històrica o totalment ficció, si es previsible o no, a mi tal com ja he dit m’ha agradat molt i la recomano a tothom, sempre hi quant tinguin una mica de força als braços, ja que les 1.371 pagines pesen lo seu.

PUNTUACIÓ: 4,75 / 5

Concurs de Castells de Tarragona

2008-10-07T00:03:00.003+02:00

Encara que a mi no hem diuen res els castells, m’agraden però no tan per seguir els concursos, excepció Festa Major de Vilafranca del Penedès, hem de felicitar als Castellers de Vilafranca, per haver guanyat el Concurs de Castells de Tarragona, la qual arribava a la seva 22 edició, les ultimes quatre edicions guanyades consecutivament pels vilafranquins, i que es va celebrar aquest diumenge passat.
Els Castellers de Vilafranca, es van imposar sobradament sobre les altre colles castellers. En segon lloc va quedar la Colla Vella de Valls, i en tercera posició la Colla Jove de Valls.

La classificació i puntuació de totes les colles castellers va ser aquesta:

Aficionats de futbol, o busca-raons?

2008-10-04T10:15:00.001+02:00

Moltes vegades, i últimament ja en son moltissimes, es sent o llegeix o es veu per la televisió, actes vandàlics, destrosses, agressions, etc., per part de grups radicals d’equips de futbol, no entenc aquesta postura d’aquests col·lectius que van a destrossar i fer mal a la gent pacifica que li agrada l’esport, però jo tampoc entenc la passivitat de molts dels clubs els quals tenen socis d’aquest tipus i no fan res per solucionar-ho.
No crec que passes res de res, si els clubs fecin com el FC Barcelona, que prohibís l’entrada a aquest tipus de seguidors. També així mateix, que la federació de futbol i de clubs també hauria de fer quelcom al respecte, ja que no m’agradaria veure en els pròxims anys partits de futbol com a sud Amèrica, on han de parar partits per les agressions entre aficions dintre dels estadis.
Crec que hauríem de mirar el sistema que utilitzen els equips i federació de futbol angles, encara que en aquest país qualsevol canvi es difícil, i aprendre d’ells, ja que allà qualsevol violent està fitxat, i en cas de violència dintre d’estadis tenen penes de presó.
També dir, que jo soc més del món del bàsquet, i no arribo a entendre el perquè d’aquesta violència que hi ha en els estadis de futbol, i quan per exemple en el món del bàsquet les aficions rivals, amb el 99,9¨% de vegades no hi ha cap tipus de conflicte, serà que son més cíviques ?

15 capítol – Viatge a Tailàndia

2008-09-28T11:57:00.006+02:00

20-11-2007 KO CHANG No hi ha molt a dir d’aquest dia, a part de fer com sempre, llevar-nos d’hora. Hem anat a llogar una moto després d’haver esmorzat molt bé, un bufet lliure.
El primer que hem fet amb la moto ha sigut anar cap al sud-est de l’illa, parant el poble pescador de Bang Bao, i es que de pescador ja en té ben poc, ja que ara tot son vaixells per fer submarinisme i snorkel.
Després hem anat a una platja que estava passat aquest poble, no gaire lluny i que és fantàstica, totalment paradisíaca, amb una platja llarga no gaire ample, i amb els arbres i cocoters a tocar del mar, i amb la companyia infinita de crancs petits que corrien amunt i avall de la platja.
Una vegada passat el matí, toca anar a dinar, i hem anat a un petit restaurant prop de Bang Bao, a tocar de les roques de la costa i amb unes vistes fantàstiques de l’oceà.
Un cop plens i descansats, tornem a llom de la moto hi ha fer quilometres, encara que amb aquesta illa sembla que en facis un munt però realment en fas pocs, ja que les carreteres son espectaculars, amb unes pujades i baixades, que ni les carreteres més bèsties del nostre país es poden comparar. Ara entenc el que deia la guia, de que cada any hi han turistes que es maten d’accident de trànsit.
Bé doncs, un cop a la moto ens hem voltat tota la costa est i pràcticament la costa oest, encara que ens ha faltat el sud oest alguna platja, ja que es feia fosc.
Com sempre la benzina l’has d’anar posant no amb gasolineres, ja que quasi ve no n’hi ha, sinó amb paradetes on te les posen amb botelles de Nong Thong, marca de Whisky de Tailàndia.
Un cop hem tornat a l’hotel hem deixat la moto, hem anat a sopar, hem fet un batut i cap a dormir.

21-11-2007 KO CHANG Comencem la jornada a una bona hora, a les 6:30, i comencem per la part més important que és l’esmorzar, que com sempre la Núria es exagerada, i arrasa amb el bufet.... és broma, jo si que disfruto.
Un cop a punt, avui toca mar, i lloguem un kayak per tot el dia, 500 bahts, en el mateix hotel. És un kayak de dos places, i tenim al principi una mica de problemes de coordinació, però encara ens les apanyem.
Recorrem tota la costa de la platja de KaiBe, fent parades a les diferents cales, i després ens arribem a una illa que està davant mateix de KaiBe, força lluny i solitària, amb molta vegetació i deshabitada. Fa por i tot, tan selvàtica, però val la pena arribari.
Al cap de 4 hores estem rebentats de remar, i això que pensàvem que aguantaríem tot el dia.
Tornem el kayak i anem a dinar, fem la migdiada i per relaxar-nos fem una mica de snorkel per la platja. Per sorpresa, a les 17-17:30, al ser l’hora que es pon el sol, hi comencem ha veure forces peixos, i algun cranc gran.
Després com cada nit a sopar i a fer un batut, la Núria de coco, i jo de pinya amb una mica de Nong Thong, boníssims.

Video de les carreteres de Ko Chang, acollonen. Els frenos de la moto en baixada no ens paraven per la pendent que hi havia.

14 capítol – Viatge a Tailàndia

2008-09-28T11:12:00.007+02:00

18-11-2007 TRAT Matí còmic en les nostres vides, ens llevem molt molt d’hora, a les 3:45 h per anar a veure la anunciada mini marató d’elefants, i que al final també s’han apuntat a venir el Ben i la Madeleine.
Un cop arribem a on ho feien, molt lluny del centre de la ciutat, ens trobem per sorpresa nostre que es una curs atlètica i no precisament d’elefants.
Un vegada fet el ridícul, i haver fet riure els dels Tuk-Tuks, tornem cap a l’hotel i decidim agafar el tren direcció a Korat, on hem estat unes 4 hores per arribar a Korat i allà agafem un autobús en direcció a Chantaburi, on ens hi hem estat unes 6 hores, i un cop a Chantaburi hem tornat a agafar un altre bus direcció a Trat, aquest cop menys hores, 1:15 h.
A Trat hem anat a buscar una Guest House, en concret Pop GuestHouse, la qual es barata, 120 Bahts, una habitació amb bany compartit, però que en qüestió de net, deixa quelcom que desitjà, i a sopar com sempre al mercat nocturn del poble, que es a prop i es menja bé, i tips cap a dormir.

19-11-2007 KO CHANG No hem passat gaire bona nit, en part degut als impresentables veïns de l’habitació del costat, on diguem que estaven molt animats.....
Hem preparat les motxilles per marxar i fer un petit tomb per Trat, on hi hem comprat un producte típic i molt apreciat, un oli groc que segons diuen es molt bo contra el reuma i altres mals.
Amb el temps just hem agafat transport amb la mateixa GuestHouse, direcció al Center Point, que es l’embarcador de ferrys que van direcció Ko Chang.
Un cop arribem a l’illa, després de 1:15 h, agafem una Pick-Up direcció a la platja de KaiBe, a la costa est de l’illa. Un cop allà i no decidir-nos, agafem un altre transport i anem cap a la Lonely Beach, i allà trobem que hi ha uns bungalows bé de preu, però la platja no val la pena, no es maca i te molta pedra, a part l’ambient que hi ha es de molt tirat i poc sa. Tornem a agafar un transport cap a la platja de KaiBe un altre cop, i allà, després de preguntar en varis, i veure que els preus son excessius, i altres que no ens agradaven, anem a parar al KaiBe Beach, on ens costa un bungalow a 2 línia de mar 900 bahts, amb l’esmorzar inclòs.
Per cert, la primera impressió de l’illa m’ha desconcertat, ja que ens esperàvem una illa poc explotada turísticament, i que n’és tot el contrari.
Un cop instal•lats, ens posem els banyadors i cap a l’aigua. A l’hora de sopar avui no ens compliquem i sopem al complex, on s’ha de dir que es menja força bé i bé de preu, i cap a dormir.

Dies de Verema al Penedès

2008-09-23T13:13:00.006+02:00

Com cada any, i invariable amb el pas del temps, en aquesta època al Penedès, és temps de verema, afloren els tractors per les carreteres i apareix l’estrès en els pagesos.
Mirant a tota hora i tots els dies el cel, buscant i intentant saber quins cellers els hi voldran el raïm i a quin preu els hi pagaran.
Això del preu es el gran misteri, des de ja fa uns anys els cellers, o almenys alguns d’importants, com podria ser per exemple M.T., no comuniquen el preu fins un cop ja feta la collita, cosa que jo mai no entendre com has de vendre un producte sense saber-ne el preu.
Una altre es veure com ja fa anys el preu del raïm que li paguen al productor, o sigui el pagès, es manté inalterable o a la baixa, i quant el IPC va augmentant any rere any amb el conseqüent augment dels productes fitosanitaris, gas-oil, salaris, etc.
A més, cada cop els cellers demanen més qualitat en el raïm, i seguiments dels productes fitosanitaris i altres que s’hi apliquen, “pla de traçabilitat”, a la vinya, cosa que jo crec que es del tot lícit i correcte demanar, ja que si volem ser la DO Penedès, o DO Cava competitius, s’ha de buscar qualitat i exigència al productor, i TAMBÉ al elaborador, però sempre amb un tracte just, o sigui no PODEM ESCANYAR AL PAGÉS i si se li exigeix, també se li ha de pagar a un preu just el raïm.

Qui vulgui venir a passejar pel Penedès i visitar alguna de les bodegues o caves, aquí teniu un link on hi trobareu 7 rutes per poder fer.

http://pieraedicions.com/gastronomia/rutavi.htm

I també qui li agradi el enoturisme hi trobareu molta informació en aquesta pàgina:

http://www.enoturismepenedes.cat/

Osama

2008-09-13T20:58:00.017+02:00

Direcció i guió: Siddiq Barmak

Països: Afganistan, Japó e Irlanda

Any: 2003

Temps: 83 min.

Interpretació: Marina Golbahari (Nena/Osama), Khwaja Nader (Mulá), Arif Herati (Espandi), Zubaida Sahar (La mare), Hamida Refah (La avia), Gol Rahman Ghorbandi (Talibà)

Producció: Siddiq Barmak, Julia Fraser y Julie LeBrocquy

Música: Mohamed Reza Darwishi

Fotografia: Ebrahim Ghafuri

Muntatge: Siddiq Barmak

Direcció artística: Akbar Meshkini

Estrena a Espanya: 19 Desembre 2003.

Bé, últimament va de pel·lícules, però es que fa un parell de dies vàrem veure a TVE 2 per casualitat aquesta pel·lícula, la qual ens va impactar per la seva duresa, però a la vegada realitat de una de les regions del món, Afganistan.
La pel·lícula que es de fa ja uns anys, del 2003, va de l’arribada dels talibans a l’Afganistan, els quals imposen les seves lleis i costums, on les dones perden tots els seus drets, inclòs el de treballar.
La pel·lícula es centra en una família, composta per una nena, la seva mare i l’avia, els quals es veuen abocats a la pobresa, ja que en la família no hi ha cap home, ja que el pare havia mort. Llavors com a mesura desesperada i per no morir de fam, decideixen fer passar la nena per un noi, Osama.
A partir d’aquí es desenvolupa la pel·lícula, on es pot apreciar la violència, l’odi i la repressió que exerceixen els talibans sobre la població, i que queda reflexat en la gran interpretació de la Marina Golbahari (nena/Osama) on només amb la seva mirada es pot veure la por i la tragèdia.
Aquesta noia es actriu no professional, la qual era captaire als carrers de Kabul.
En fi, pel·lícula de denuncia social i política, la qual pot molt ben ser la narració d’una vida real, e ideal pels que busquen quelcom més que distracció en una pel·lícula.

PUNTUACIÓ: 4,5 / 5

Che El Argentino

2008-09-06T08:52:00.004+02:00

Direcció: Steven Soderbergh

País: USA y España

Any: 2008

Temps : 131 min.

Gènere: Històric

Guió: Peter Buchman, Diari del Che Guevara

Música: Alberto Iglesias

Fotografia: Peter Andrews

Muntatge: Pablo Zumárraga

Vestuari: Bina Daigeler

Producció: Laura Bickford y Benicio del Toro

Estrena: 05-09-2008

No hi ha molt a explicar que no hagueu pogut deduir pel titol de la pel·lícula, doncs si, aquesta es la primera de les dues part de una pel·lícula dedicada a la vida de Ernesto Guevara, apodat el Che. En concret aquesta es centra en una part de la seva vida, a l’any 1952, quan Fulgencio Batista fa un cop d’estat a Cuba, i pren el control del país.

A l’any 1955, a Mèxic coneix a un jove advocat, Fidel Castro, el qual te idees revolucionaries i incita a la revolució contra Fulgencio Batista i el seu exercit a Cuba. La pel·lícula va intercalant fets de les batalles entre guerrillers i soldats de Batista, a la selva cubana i en ciutats, durant la revolució cubana i la visita a Estats Units i la intervenció a la cimera de la ONU per part del Che.

Una de les coses que es dedueix sobre el Che, durant la pel·lícula, es que era un home amb les idees molt clares, i que lluitava fins al final pels seus ideals. Un home el qual volia que la gent sàpigues llegir i escriure, ja que com ell deia “Un pueblo que no sabe leer ni escribir, es un pueblo fácil de engañar”.

A Benicio del Toro, interpreta al Che a la perfecció, com ja va quedar demostrat al festival de Cannes, on va guanyar la Palma d’or a Millor actor, i on comença a sonar com a possible Oscar. Pel que fa a la durada de la pel·lícula, s’ha de dir que no es fa gens pesada i que els 131 minuts que dura passen ràpid.

PUNTUACIÓ: 4 / 5

Una guerra que fa pudor a gas i petroli

2008-09-03T20:09:00.005+02:00

Si senyor, que intel.ligen va ser el senyor Putin, de començar a bombardejar Tiblisi abans i durant els Jocs olímpics, esdeveniment que distreia a la resta del món.
Com tota guerra, encara que alguns diguin que no, aquesta i com totes tenia i té unes motivacions purament econòmiques, i en concret aquesta fa molta pudor a gas i petroli.
Resulta ser que Geòrgia es l'autopista per on passa gran part del gas i petroli que prové de Rússia direcció a Europa, i per altre banda Europa vol una seguretat i estabilitat en aquest petit país per tal de que pugui tenir una abestaixament segur d'aquestes matèries bàsiques de consum. Així doncs, ha sigut una posició de força entre el que produeix i el que vol tenir un abestaixement segur, i com a peons els ciutadans de Geòrgia.
Sembla ser també, que per l'oleoducte que prové de Àsia Central i que abesteix Europa, el conegut com BTC (Bakú-Tiblisi-Ceiján), i circula un milió de barrils diaris (el 1 % del petroli mundial) i com no passa per Geòrgia, evitant així que tot aquest petroli passi per territori rus.
Si de empitjorar la situació entre Rússia i Geòrgia molt segur tindrà consecuencies sobre el preu del gas i el petroli a Europa.
Esperem doncs que pel bé dels ciutadans georgians els interessos econòmics no prevalguin sobre les vides de milers d'innocents.

Festa Major Vilafranca del Penedès 2008

2008-08-28T19:57:00.004+02:00

Ja han començat els actes de festa major a Vilafranca, i ja hi ha moviment a tota hora pels carrers de la vila, i es respira un ambient festiu.
Cada dia concerts i actes per arreu de la població. Com a destacats hi ha el concert de Obrint Pas el dia 29-9-2008 al Pavelló firal i el dia 30-9-2008 el concert de Fangoria.
A part dels concerts, com sempre cal destacar veure l’entrada de Sant Felix el dia 30-9-2008 al vespre i l’actuació castellera el mateix dia i al dia 31-9-2008 a la plaça de la Vila, entre molts altres actes.
Per qui encara no conegui o hagi llegit els concerts i actes de la festa major, ho pot consultar al link http://www.festamajor.info/2008/

Final Basquet Olimpiades Pekin 2008

2008-08-24T10:46:00.004+02:00

Tal com era previsible i es volia, Estats Units ha guanyat la medalla d’or a la final de bàsquet de Pequin 2008. El resultat final a sigut de 107-118, resultat ajustat però a la vegada enganyós ja que en l’últim minut els arbitres(“uns poca vergonyes”) han pitat dos tècniques a l’equip espanyol per protestar uns passos, (“que com no, ho eren”) i per això l’equip americà ha obtingut aquesta diferencia.
L’equip americà ha dominat sempre amb petites diferencies tot el partit, encara que Espanya ha aguantat durant tot el partit les seves embranzides, però com crec que tothom ha vist, han tingut de ser els arbitres, que xiulen la lliga europea,(“cosa que crec que si xiulen així haurien de canviar de continent i anar a xiular a Estats Units”) i que s’han encarregat de xiular estrictament les faltes a l’equip espanyol i ser venabolents amb l’equip americà, la qual cosa no entenc que un equip amb uns físics tan forts i defensant a l’home no cometin més faltes que un altre equip que ha defensat en molts moments en zona.
Un altre de les coses ha criticar de l’actuació arbitral, son els passos de sortida, els quals els americans cada o quasi ve cada cop que agafaven la pilota cometien, i que els arbitres miraven cap a una altre banda. Per cert, a la ultima jugada del partit, en J.C. Navarro, com a burla ha fet tres passos i ha votat la pilota i NO LI HAN PITAT PASSOS, increïble.
Per altre banda, s’ha de dir que tots dos equips han jugat un bàsquet fantàstic, i que si hi hagués hagut un arbitratge igual ja veuríem que haguera guanyat.

El rostre dels dos àrbitres que han pitat (Brazauskas i Jungebrand), el tercer no pita a Europa.

13 capítol – Viatge a Tailàndia

2008-08-17T17:52:00.024+02:00

16-11-2007 SURIN De nou toca anar a Surin, Aixa que aquest cop ens hem llevat tard, ja que fins a les 13 hores no surt el tren direcció a Surin. Hem quedat amb una altre parella, els australians, que també van a veure la trobada anual d’elefants a Surin. Semblen bona gent.
A Pat Chong hem agafat el tren de tercera classe que estava a rebentar, però per sort el revisor ens ha trobat lloc. A partir d’aquí 4:30 dins del tren fins a destí. Un cop hem arribat hem anat a l’hotel New Hotel que es un dir això de “New”, ja que molt segur que té més anys que jo i la Núria plegats, però per aquestes dates no pots trobar gaire cosa més per aquí a Surin. Per sort o casualitat es el mateix hotel on s’allotgen la Maddelein i el Ben.
Deixem els trastos i anem a passejar pel mercat nocturn on sopem plegats i decidim anar al recinte on es celebren els actes, i per sorpresa nostre, al cap d’una estona de caminar ens trobem una gran fira amb paradetes de tot tipus i amb una gentada.
Per la ciutat hi han més elefants que cotxes, uns fan de taxis improvisats i d’altres van passejant tranquil·lament amb els seus propietaris, es un fet molt curiós i xocant.

17-11-2007 SURIN Avui ens llevem a una hora normal, vora les 7:00 hores per tal de poder anar a veure l’espectacle dels elefants que fan a l’estadi de Surin.
Un cop arribem, ens trobem que les entrades més bones s’han exhaurit, i que només queden les ordinàries i a una altre grada de l’estadi. Hem anat a provar sort a veure si en queden a l’altre grada, les quals tenen molta bona visibilitat i ha un preu inferior a les VIP, (només 300 Bahts), i ens ha anat d’un pel no poder-ne agafar ja que primer ens deien que s’havien acabat però al final ens les han donat.
Allà hem vist un gran espectacle, elefants, exercits fent una representació de lluites, danses, habilitats dels elefants, etc, es un espectacle que si estàs per Surin no pots deixar-te perdre, ja que es totalment diferent a qualsevol cosa que haguem pogut veure.
Després hem anat a dinar a una parada del carrer i a fer una petita migdiada.
Un cop ben descansats, que es un dir, ja que teníem un simpàtic amb una mola tallant ferros, hem anat a donar un vol amb el Ben i la Maddeleine, i a picar una mica de les paradetes de menjar.
I acabat, cap a dormir que demà ens espera una jornada llarga, molt llarga d’autobús i tren, i a part ens volem llevar d’hora per anar a veure uns elefants a les 4:00 AM.

Jocs Olimpics a la Xina

2008-08-09T15:22:00.007+02:00

No soc pro-Tibet, ni anti-Xina, però no crec que aquests jocs siguin els més esportius i democràtics jocs olímpics, al menys d'aquests últims que s'han anat realitzant.
Una pels constants rumors de violacions dels drets humans, i dos per el control/repressió que fa el govern davant la informació, com per exempe Internet, i davant qualsevol intent d'expressió pública fora de les idees del govern.
Tenint en compte aquests motius, crec que l'organització dels jocs olímpics, el COI, no ha tingut en compte aquests motius i ha primat molt més els interessos econòmics, al igual que la majoria de països de tot el món, els quals la gran majoria de caps d'estat han assistit a la inauguració de les Olimpíades, i no han aixecat cap tipus de protesta ni boicot.

Cashback

2008-07-31T18:31:00.006+02:00

Títol original: Cashback

Any: 2006 (A Espanya 2008)

País: Regne Unit

Direcció: Sean Ellis

Guió: Sean Ellis

Música: Guy Farley

Fotografia: Angus Hudson

Repartiment: Sean Biggerstaff, Emilia Fox, Shaun Evans, Micheller Ryan, Stuart Goodwin

Productora: Left Turn Films

Pel·lícula anglesa que es va estrenar aquest any a Espanya, dirigida per Sean Ellis.
Es tracta d’una comèdia dramàtica, on el personatge principal, Ben Willis, estudiant de belles arts, desprès de trencar amb la seva xicota, pateix un gran xoc i a partir de llavors, té un fort insomni. A resulta d’això, per tal d’aprofitar el temps ja que no dorm comença a treballar en un supermercat en el torn de nit. Allà coneix gent de tot tipus, i desenvolupa una habilitat per tal de no avorrir-se, s’imagina parant el temps i així pot apreciar tota la bellesa de la gent i de una de les companyes de feina.
Certament, la pel·lícula no es fa gents pesada, surt dels estereotips tradicionals, amb moments molt bons d’humor i sen molt distreta, durant els 102 minuts que dura.

PUNTUACIÓ: 4 / 5

12 capítol - Viatge a Tailandia

2008-07-23T19:19:00.006+02:00

15-11-2007 PAT CHONG Avui toca fer excursió per la selva, o sigui que ens llevem i cap esmorzar. Pugem a les furgonetes que ens han de portar direcció al Parc Nacional de Kao Yai.
Mentre anem direcció al parc, pel camí ja hem vist mones, i un cop arribem i visitem el centre d’interpretació ha tocat fer el trekking per la selva, cosa totalment recomanable e impressionant, però que a la vegada fa respecte, ja que no saps en que et pots trobar.
Fem una bona caminada, entre arbres gegantins, espessa vegetació i grans arrels d’arbres, però sense sort de veure gaires animals, exceptuant mones, centpeus ( deu ni do amb els centpeus, son gegants), aranyes (buff, quin respecte).
Després toca anar a dinar, i a visitar una cascada d’un riu, que es on es va rodar una de les escenes de la pel·lícula “La Playa”, donant la casualitat que estan rodant una escena per una pel·lícula tailandesa, i hem vist com es tiraven els especialistes des de dalt de tot de la cascada.
Mentre dinàvem hem pogut veure una de les estrelles tailandeses de cine, que estava allà pel film de la pel·lícula, els guies anaven bojos per fer-se fotos amb ella.
Un cop haver vist tot, agafem el cotxe i fem una volta pel parc en busca d’elefants, i amb tanta bona sort que hem trobat una família de 5 elefants salvatges, els quals hem pogut fotografiar ( tenen molta mala llet, sobretot el mascle, que es va encarar al cotxe i vam tenir accelerar ràpid perquè sinó ens embastia).
De tornada, hem parat amb un lloc on hi havien serps pitó, i no un ni dos, sinó varies.
Ja desprès, hem continuat direcció ja a l’hotel, on hem establert amistat amb una parella d’australians, la Madelaine i el Ben que son molt macos i simpàtics, i que amb ells anirem junts cap a Surin a veure el festival d’elefants, ja que al final hem trobat lloc a la ciutat i hotel que ells.
Per cert, si mai se us acudeix passejar per la selva, i us acosteu a una zona on hi hagi una mica d’herba, veureu com desprès sortiu amb uns quants animals de companyia enganxats a la pell, xopant, les petites sangoneres.

Et portarem sempre en el nostre cor

2008-07-16T22:59:00.014+02:00

Alexis, ja fa anys que ens vam conèixer, i sembla ahir que començaves a jugar amb el nostre equip de bàsquet de Font-Rubi, avui ens has deixat però ningú no negarà que ens has marcat per sempre amb la teva simpatia i el bon humor.
Sempre, dintre i fora de la pista, de dia o de nit, has estat un líder i un gran, molt gran amic.

Per sempre.

Bloc de una parella viatgera

2008-07-13T14:43:00.009+02:00

Hola a tothom, fa uns dies que seguim amb entusiasme un bloc d'una parella que porten un munt de dies viatjant, aquest parell es diuen Albert i Olga, i el seu bloc es diu D'AQUÍ... AQUÍ :

http://daquiaqui.blogspot.com/

Val a dir que ja fa més de 365 dies que viatgen pel món, tenint una bloc actualitzat molt sovint i aportant una informació i fotografies molt bones.
Pel moment el seu itinerari ha sigut De BARCELONA a IRAN, d'Iran a TAJIKISTAN, de Tajikistan a KYRGYZSTAN, de Kyrgyzstan al XINJIANG, del Xinjiang al TIBET, del Tibet al NEPAL, del Nepal, a la INDIA, de la India a AUSTRALIA, d'Australia a NOVA ZELANDA, de NZ a Austràlia, d'Australia a MALAYSIA, de Malàisia a SINGAPORE, de Singapore a MALAYSIA, de Malàisia a BRUNEI, de Brunei a MALAYSIA, de Malàisia a ......

Des de el nostre bloc, els hi desitgem el millor i que pugin continuar viatjant molts dies més, i disfrutant-los, tal com creiem que ja fan.

11 capítol - Viatge a Tailandia

2008-07-03T18:53:00.007+02:00

14-11-2007 SURIN Després de despertar-nos al matí, i haver sentit durant la nit corredisses, trucs a les portes de les habitacions veïnes, telèfons, etc. hem anat directes cap a l’estació d’autobusos a agafar el bus direcció a Bangkok, per tal de baixar a la parada de Pat Chong i poder visitar el Parc Natural de Khao Yai.
Al cap de quatre hores d’autobús hem arribat, i pel carrer per pura casualitat ens hem trobat la responsable de l’hotel Garden Lodge Khao Yai, hotel situat a uns 7 o 8 quilometres del poble de Pat Chong, en direcció a l’entrada del parc natural.
Ens ha explicat les diferents habitacions i preus disponibles, bé, més ben dit li ha explicat a la Núria, perquè jo no entenia res de res, i he estat al costat de la Núria sense dir res com un gosset, quiet i mirant. Un cop ho hem meditat hem anat fins l’hotel i la sorpresa ha sigut grata, habitació pels dos amb bany compartit (350 baths) i varies excursions, la qual ja ens hi hem apuntat una per mig dia i l’altre de dia sencer.
La del mig dia la fem ja avui, i consisteix a anar a veure unes coves on hi viuen rat-penats. Per cert el guia de la sortida esta com una cabra, però es molt atent i ens explica, bé repeteixo, jo no entenc res de res, tots els animals que veu, fins hi tot agafa una aranya que viu en una de les coves i que s’alimenta del guano dels rat-penats, guano diríem que es la merda dels rat-penat. Després hem vist una de les coses més espectacular de la meva vida, la sortida de milers i milers de rat-penats de les coves en busca d’aliment, fent en el cel unes onades i tots seguint un mateix camí, ESPECTACULAR. Desprès de tot això, a sopar a l’hotel i cap a dormir.

Ja el tenim aquí !!!

2008-06-28T11:22:00.002+02:00

Com cada estiu, i quan arriba el calor, tenim noticies d’ell, si el nostre estimat….. mosquit tigre. A Catalunya, cada any va augmentant la població d’aquesta espècie i implantant-se més en el territori. El mosquit te com a nom Aedes albopictus i es d’origen asiàtic.
Les primeres colònies es van detectar a l’any 2004 al Vallés Occidental, i des de llavors s’ha anat estenent per altres comarques. Un dels consells a seguir perquè aquests no apareguin per casa teva, es intentar evitar tenir aigües estancades, ja que allà es on crien les larves.
Aquest mosquit tigre acostuma a pica més vegades que un d’autòcton i a més també ho fa a llum del dia.
Bé doncs, ja sabeu una miqueta més, per si no ho sabíeu del nostre/vostre animaló de companyia.

Què serà de nosaltres ?

2008-06-26T19:27:00.004+02:00

Què serà de nosaltres en un futur, si continuem sent tan egoistes, i només mirem pel present i pel nostre propi benestar. S’està fent un dany irreparable al pulmó del nostre món, l'Amazones.
Tal com s’observa a la foto, la part verd fosca es la selva, i les més clares, son les zones de cultiu que dia rere dia van creixent i treien terreny a la selva.
Hem de pensar que tan l'Amazones com altres zones verdes del món s'estan destruint diàriament, i hem de pensar que aquestes zones, hi ha una extensa diversitat d’espècies e insectes, i plantes que poden extingir-se.
A més segons estudis fets sobre l'Amazones, es te comprovat que l'explotació agrària sobre terrenys de la selva amazònica, a llarg termini no son productius.
Pensem que tot el que puguem fer el dia d'avui ens repercutirà pel dia de demà, i el demà és i serà dels nostres fills.

Remenem la mer....!!!

2008-06-20T22:38:00.004+02:00

Avui he llegit una noticia que m’ha sorprès, fa referència a l’actor Pepe Rubianes, al qui una associació, per dir que son alguna cosa, “Asociación por la Defensa de la Nación Española”, va denunciar per unes declaracions fetes al programa “El Club” del canal TV3, on es veu que ultratjava a Espanya, amb comentaris on es referia a la unitat d’Espanya amb termes escatològics.
Al mes de maig de 2007 va ser arxivat el cas, però ara l’audiència de Barcelona ha reobert el cas, ja que diuen que el cas no va ser portat correctament.
Mai més ven dit, quines ganes de remenar la mer.... que tenen alguns.
Des de el nostre bloc, donem tot el nostre suport moral al senyor Pepe Rubianes, gran actor, i suposo que millor persona, no tenim el gust.

Caramel

2008-06-17T18:46:00.005+02:00

Pel·lícula de producció Franco-libanesa, que es situa a la ciutat de Beirut, i on expliquen les histories de cinc dones que es reuneixen en un saló de bellesa. Una d’elles es musulmana i s’ha de casar, però no es verge, el qual suposa un problema, l’altre es lesbiana, un altre es veu que es fa gran i fa tot el possible per semblar-se més jove, l’altre es sacrifica per cuidar la seva germana gran i l’altre esta enamorada de un home casat.
La pel·lícula es força interessant, perquè retrata una mica, així crec, la vida de una ciutat, Beirut, especial i a la vegada reprimida per unes lleis molt dures. Així doncs, aquestes dones estableixen uns lligams especials i parlen sense pors dels seus amors i problemes al saló de bellesa sense por de ser jutjades. El nom de la pel·lícula ve donat a la pasta que utilitzen al Líban per depilar-se, que tal com diu el títol es “Caramel”.

Molt Recomanable A + +

10 capítol - Viatge a Tailandia

2008-06-15T19:42:00.010+02:00

13-11-2007 SURIN Ja abans d’explicar el dia, us faig saber que ha sigut un dia descepcionant, no ens ha sortit res bé, us ho explico. Ens hem llevat d’hora i hem agafat un autobús cap a Khorat, un cop allà hem agafat a les 10 h el tren direcció Ubon Rachida, i aquí la nostre primera indignació, ens col·loquen en un tren Special Express, recomanació, no l’agafeu, es molt molt car, ja que per un trajecte de 3 hores ens han cobrat 354 baths/persona. Un cop arribats a Surin, ens pensàvem que seria una ciutat maca, rural, però per sorpresa nostre, tot el contrari.
Agafem un Tuk-Tuk per anar a la Guest House Pirom’s House, recomanada en la Lonely Planet, però ens trobem que està a uns 2 km del poble, encara que semblava força correcte (400 baths) i com que volíem mourens pel poble hem anat al SangThong Hotel, altre recomanació, no hi aneu, es bastant brut i a les nits hi ha molt de moviment, no ser si m’explico, dones, homes que truquen, crits, soroll, etc.... crec que no cal dir més.
A la tarda hem anat a la única agencia de turisme que hem vist, ja que un cop estudiat la possibilitat d’anar per si mateixos a les ruïnes Kmer dels voltants es molt difícil. Ens han demanat per anar a les ruïnes Kmer Si Saket, que estan a la frontera amb Cambotja, uns 3.400 baths, lo qual trobo una mica excessiu, encara que es per tots dos un dia sencer.
Així doncs la tarda l’hem vaguejada pel poble, el qual no hem trobat cap encant, excepte algun elefant que ja havien arribat pel festival d’elefants de Surin.
Els hotels tripliquen preus durant el festival.
A la nit vam anar al mercat a sopar, on hi havia una gran varietat de pinxos i altres.

9 capítol - Viatge a Tailandia

2008-06-15T19:17:00.005+02:00

12-11-2007 PHIMAI Sobre avui no hi ha gaire coses a explicar, només que ens hem llevat a les 6:15 per arribar ben d’hora a l’estació d’autobusos per agafar el bus que va direcció a Bangkok, però tenim com objectiu parar a Nakon Rachima, o també anomenada Korat, per després agafar un autobús direcció Phimai. Un cop agafem el bus de les 8:30 ens ha tocat aguantar 6 hores d’autobús. Un cop arribem a la cruïlla de la carretera que va en direcció a Phimai, veiem uns francesos que baixaven i que havíem sentit que deien que anaven a Phimai, així que nosaltres fem el mateix, tenint el dubte de si fem el correcte. Desprès hem vist que realment sabien el que es feien, ja que el cap de 20 minuts esperant ha passat el bus que va a Phimai.
Arribats a Phimai, ens allotgem a la Guest House BoonSiri, i ens instal•lem a una habitació per 6 persones, però amb la sort que només hi estem nosaltres, per 250 baths. Deixem les bosses i ens disposem a anar a veure el complex de ruïnes de Phimai (entrada 40 Baths/persona), i que trobem que son fantàstiques, amb una majestuositat i grandiositat fora del comú. Inclòs la Núria que no li agraden gaire les pedres, aquestes li semblen força interessants.
Desprès a sopar, que amb tantes hores d’autobús no hem esmorzat ni dinat. Així que donem un tomb pel mercat, ens prenem uns pinxos de porc i desprès anem a un local-restaurant on hi havia un parell de buscones, una d’elles no sabíem si era buscona o buscon, ja m’entaneu, no?, i per cert, a part d’això ens vam menjar un Pad-Thai molt bo i uns Noodles Phimai que estaven excel•lents i molt picantons. I cap a dormir que com sempre hem de matinar.

Air Berlin

2008-06-10T22:29:00.005+02:00

La traducció de la sàtira gràfica diu així:
"Doncs si aquest coi d'estrangers catalans vénen a Baviera de ben segur que els farem parlar bavarès, redéu"

Des de aquest modest blog, animo a tota la gent que el llegeixi, a que facin boicot a la companyia aerea Air Berlin, la qual va fer fa uns dies unes manifestacions en menyspreu de la llengua catalana, i la publicació d’una sàtira en la seva revista “Air Berlin Magazine”.
El senyor Joachim Hunold, director general de la companyia, considera que no pot utilitzar la llengua catalana en els seus vols amb destí o origen a territoris on el català és oficial perquè en cas de fer-ho, "els que viatgen a Galícia o al País Basc voldran que ens hi adrecem en gallec o en basc".
Així doncs, veien la prepotència i la visió que tenen de la nostre llengua i del nostre país, animo a tots i totes a boicotejar i no utilitzar la companyia de vols Air Berlin, ja que això els hi farà mal, perquè tenen com a un dels objectius prioritaris, créixer quota de mercat a Catalunya.

L'Euribor es dispara

2008-06-06T20:18:00.002+02:00

Gràcies al gran discurs del gran senyor Jean-Claude Trichet, d’ahir, on va comentar que mantindria el tipus d’interès al 4 % a l’Eurozona i que molt possiblement amb la següent reunió els apujarien, avui hem tingut la gran noticia que el famós Euribor a 12 mesos, el que s’utilitza normalment pel càlcul de les hipoteques, a pujat al 5,418 %, molt per sobre del seu record a l’any 2000, on va marcar el 5,33 %.
Això, juntament amb l’encariment del carburant i els aliments, es una bomba de rellotgeria pel creixement que pugui tenir l’economia espanyola al llarg d’aquest segon semestre i primer de 2009.

Torneig de Rieux-Volvestre

2008-05-30T19:01:00.004+02:00

El cap de setmana del 24 i 25 de maig, o sigui aquest cap de setmana passat, es va celebrar el torneig de bàsquet a la població de Rieux-Volvestre, a la regió de Haute-Garonne a França.
Us explico, jo soc integrant d’una colla d’amics els quals juguem i som aficionats al bàsquet, i juguem normalment al poble de l’Alt Penedès, Font-Rubi. Aquest poble està ja fa anys agermanat amb la població de Rieux-Volvestre, i cada any hi han jornades d’agermanament, tant esportives com culturals.
Aquest any tocava que l’equip de bàsquet es desplaçes cap a Rieux, per tal de jugar el torneig amistós juntament amb altres 4 equips de la zona.
La jornada va començar divendres i va ser dura, ja que vàrem quedar a l’estació de autobusos de Vilafranca del Penedès, i ens esperaven 315 km fins a Rieux.
Un cop i som tots sortim, i al vespre, cap a les 22 hores arribem al pavelló, per tal de distribuirnos per les diferents cases.
El dissabte al mati es fa una visita a Cazerres, per tal de visitar el mercat, llàstima que ens va fer mal temps, i per la tarda es disputa el torneig, el qual el nostre equip en va sortir invatut. Per cert, les noies acompanyants, tan forofes del bàsquet, eehhh, van aprofitar per marxar a visitar Tolouse.
A la nit sopar sorpresa, on ens van regalar per àpat una paella, per cert molt bona, i molt plena de carn, evidentment no com les d’aquí.
Al diumenge, esmorzar, despedida i tornada amb molta pluja pel camí cap a casa.

8 capítol - Viatge a Tailandia

2008-05-20T19:30:00.007+02:00

10-11-2007 NONG KHAI En els moments que m’he despertat, mentre anàvem amb bus, m’he adonat que el nostre conductor de bus, anava a tota llet, anava avançant camions i cotxes com si fos allò un deportiu. Total, 12 hores fins a Udon Thani.
Un cop s’arriba a la part est de Tailàndia, ja es veu que es respira un ambient diferent, més relaxat, la gent te unes faccions diferents, més amables, i no es tan turístic.
Allà mateix, a l’estació de bus agafem un altre bus cap a Nong Khai, que ens costa 40 baths, i dura el trajecte 1 hora.
Aquí a Nong Khai, els únics pesats son els dels Tuks-tuks, el resta de la població son molt calmats i tranquils.
Tenim el primer contacte amb el gran riu Mekong, es gran, però me l’imaginava molt més gran, ja que me l’esperava tan immens i gran com el que vam veure a Birmània, el Ayewardi.
Anem a allotjarnos al Muut Me Guest House, però ens trobem que esta ple, així que continuem buscant i anem a parar a un que esta molt bé, i que es diu Runa Thai, i que surt l’habitació doble per 300 baths.
Nong Khai, te un mercat extens paral•lel al riu Mekong, el qual està cobert i on la majoria de venedors son d’origen xinès.
Al vespre anem a fer un tom amb vaixell, que ens costa 100 baths i dura 1 hora.
Després de sopar anem al mercat nocturn i ens trobem que fan la festa del temple xinès de Nong Khai. Durant la tarda ja ens havíem trobat pels carrers una cercavila que fan amb dracs, bastoners, caps grossos i altres.
Ara, anem a una especie d’explanada amb grades on fan la festa, i fan espectacles espectaculars, d’arts marcials teatre, etc. Un dels espectacles, consisteix en que un home puja a una canya de bambú, de uns 10 metres i amb una pal encès fa acrobàcies.
I un cop acabem de veure el munt d’espectacles anem a dormir a la guest house.

11-11-2007 NONG KHAI Avui ha sigut un dels dies més divertits que he tingut aquí a Tailàndia, i us preguntareu per que, oi?
Doncs perquè hem llogat una moto, una súper moto Honra de 100 cc, i que tenia 4 marxes semi automàtiques, o sigui, que no tenia embrague. Aquesta moto, a la que passaves per sobre dels 60 km/h, tremolava tota, però s’ha comportat molt bé, ja que hem fet més de 100 km i no hem tingut cap problema.
Primer, hem fet excursió cap a Tha Bo, un poble a uns 20 km i que no te rés d’especial, bé, això es el que buscàvem, cap turista i ambient totalment de poble rural. Ens hem assentat a fer un té al mercat, iens han donat el te i una altre espècie de té, que en diuen “miiu”, i que sembla el color aigua treta del mateix riu Mekong, ja que tenia un color carbassos com quan el riu baixa remogut. Aquest portava segons vam entendre, llet condensada, unes herbes, que no les sabem, i aigua, resultat, bonissim.
Després de donar un tom pel mercat i el poble i el temple, i veure un parell de casaments, ja que era diumenge, tornem direcció a Nong Khai.
Abans d’arribar a Nong Khai parem a dinar a un xiringuito de carretera, molt bon dinar, i desprès parem en un caminet que va cap a dins els camps d’arròs i hortalisses, per veure els camps i els agricultors treballant. La ribera del Mekong es rica en el cultiu de tot tipus d’hortalisses, ja que el sòl es molt fèrtil.
Tornant ens acostem al pont que comunica amb Laos, anomenat el “pont de l’amistat”, i intentem informar-nos de com passar a Laos, però el tio que està a l’aduana no entén res d’angles, o sigui que o deixem estar ja que no tenim dies suficients. Després anem a visitar el recinte de Sala Keaw Koo, un personatge que era monjo budista, chaman i no se quantes coses més, i que es va dedicar a fer escultures de toixos i formigó de budes i divinitats hindús, i que realment es un lloc on s’ha de visitar, sense falta, l’entrada val 10 baths.
La tarda vespre l’hem dedicat a vaguejar per la ciutat i provar pinxos i plats de les parades nocturnes que hi ha al carrer Prajak Rd., i que estan molt bé i bons, 10 pinxos valen 30 baths. I després de tot això a dormir.

DKV Joventut "La penya"

2008-05-18T11:20:00.007+02:00

Divendres, vàrem anar a veure el partit que enfrontaven el DKV Joventut contra l’Askasvayu Girona. Aquest a sigut el primer cop que he anat a veure un partit de la Penya, al seu pavelló, i realment m’ha agradat molt l’ambient que hi ha al pavelló, i que si puc tornar a anar a veure ho repetiré.
Aquest partit com sabeu el va guanyar la Penya, amb autoritat, només van tenir com a oponent el gran Marc Gasol, l’únic que va lluitar per part del Girona.
Crec que si podem, hem de gaudir aquests últims partits d'en Rudy Fernández, ja que amb tota seguretat l’any vinent estarà a la NBA, ja que la ACB li ha quedat petita.
També s’ha de dir que el senyor Aito Garcia Reneses, ha fet un gran equip, molt equilibrat, dintre i fora de la zona, i amb grans jugadors, que fan equip i aporten tots la seva part.
Menció especial al gran crack, en Ricky Rubio, aquest jovenet de 17 anys, està fent una gran campanya, i li espera un gran futur, encara que l’any que ve, hauran de fer un esforç extra els companys, ja que sense el Rudy hauran de canviar una mica l’estil de joc.

RICKY RUBIO

RUDY FERNANDEZ

Es normal ????

2008-05-14T20:08:00.002+02:00

Creieu que es normal que s'estigui plantejant per la Comision Nacional de la Energia CNE, una pujada de les tarifes elèctriques de un 11,3 % a partir del juliol d'aquest any.
Per molt que diguin que el cost de l'energia es superior al que paguem els consumidors, això no s'ho creuen ni nosaltres ni ells, si mirem els resultats de les empreses elèctriques, any rera any, augmenten beneficis, i a més, no crec que aquesta sigui la millor solució per solucionar aquest principi de "crisis", ni la millor manera de reactivar l'economia domèstica.

7 capítol - Viatge a Tailandia

2008-05-14T19:55:00.003+02:00

8-11-2007 CHIANG MAI Avui ens hem deixat anar, ens hem llevat tard, a les 8:00 hores, i un cop canviat i nets, agafem els trastos i cap a fer un curs de cuina, bé jo no, només la Núria, jo a mirar i a degustar. L’escola on hem anat es diu Smart Cookery i el preu que ens ho fan es de 700 baths, però amb una mica més d’esforç ens hauria rebaixat el preu segurament.
El curs ha estat força bé, fent diversos plats, entre ells Pad-Thai, plat extremadament fàcil de fer i molt bo, i un cop finalitzat el curs et donen un llibre de receptes, es clar que amb angles.
Finalitzat el curs de cuina, fem una petita caminada per la Old City, a veure diversos Wat, tots gratuïts, i desprès ens hem mogut cap a un mercat que ens havia recomanat un company del curs de cuina, el mercat en concret es diu Wararot, que crec que està ubicat al “barri xino” de la ciutat. Hem arribat una mica tard, ja que moltes tendes ja tancaven això vol dir que tancaven a les 18 hores, forces coses, de tot, barato i sense guiris, per cert, es l’únic lloc on hem vist tendes de menjar d’insectes.
Després de tot, massatges, la Núria un d’herbes aromàtiques (500 baths) i jo un de Thai (100 baths). Un cop relaxats, tocava sopar i on millor que el mercat nocturn de Gate Chiang Mai, allà avui a tocat menjar Pad-Thai de porc i cap a dormir.
9-11-2007 CHIANG MAI Ens llevem, preparem les maletes per poder marxar a la tarda, direcció a Udon Thani. Un cop fetes, les deixem a la recepció de l’hotel. Sortim en busca del lloc on surten els cotxes-taxi que van al Doi Suteph, muntanya i temple que estan al costat de Chiang Mai.
Després de parlar amb varis xofers, i no arribar a cap acord, ja que tots et demanen entre 400-600 baths per portar-t’hi, un senyor ens comenta que el lloc on surten taxis especials direcció a Doi Suteph, i bé de preu (40 baths) es a la banda nord de la Old City.
Un cop allà, constatem que el preu és de 40 baths, sempre i quan hi hagin uns mínims de deu persones. Ens esperem i aconseguim ser 8 persones, i negociem un preu de 50 baths.
Un cop arribem, després de moltes curves en la carretera, i un ascens de més de 900 metres, ens trobem una muntanya i un temple similar a Montserrat, molt turístic i a la vegada religiós.
Ens i estem una hora i baixem, temps suficient per veure-ho tot. Anem a dinar amb tranquil·litat, ja que sortim desde Arcade Bus Station a les 19 hores cap a Udon Thani, viatjet amb bus de 12 hores, i no ser si allà dins es més un autocar o una nevera amb rodes, carai, quin fred.
Anem passant les hores com podem.

El celler

2008-05-11T10:20:00.002+02:00

Autor: Noah Gordon
Número de pàgines: 382
Editorial: Roca Editorial

Llibre el qual desenvolupa l’historia a finals del segle XIX, agafant fets importants d’aquella època i barrejant-los amb ficció creada per l’autor. Es un llibre de lectura fàcil i el qual enganxa a mesura que vas avançant la trama.
Centra la historia amb un noi, el Josep Alvarez, el qual emigra a França i al cap d’uns anys torna a la seva Catalunya, i intenta posar en practica els consells i mètodes que s’apliquen a França, pel cultiu de les vinyes i per fer un vi de qualitat, ja que en aquelles èpoques es feia un vi vulgar en les contrades catalanes.
Historia molt interessant pels que no tenen coneixements de la vinya, ja que explica certs detalls de com es treballa, i també explica per sobre la manera que feien i com vivien en aquella època el dia a dia.
La meva valoració es que val la pena llegir-lo . A + +

6 capítol - Viatge a Tailandia

2008-05-09T21:14:00.008+02:00

6-11-2007 Per no trencar la rutina, ens llevem ven d’hora, per tal de poder fer les maletes i agafar el primer bus direcció a Chiang Mai. Aixa doncs, carreguem les maletes i agafem un tuk-tuk i cap a la Bus Station, on allà agafem el bus de les 7.15 h, el primer que surt.
Ens esperen 6 hores de tortura, ja que els seients son incomodes i hi ha molts sotracs a la carretera. Encara que el bus si està força bé, ja que no hi ha molta gent i podem estar força amples i el preu es de 234 baths, amb A/C.
Un cop arribem a Chiang Mai, una mica rebregats, agafem el primer tuk-tuk direcció al nostre hotel, el Sumit Hotel, hotel bastant destartalat, però net i tranquil, situat a la Old City.
Així doncs, deixem les maletes i prenem el primer contacte amb la fabulosa Chiang Mai,....o més ben dit, Salou-Mai, això es guirilandia, qui no vulgui veure guiris que no vingui a veure aquesta ciutat.
Sopem com de costum al Night Market, mercat fet expressament pels turistes i cap a dormir.

7-11-2007 Son les 6.30 h i sona el despertador, sortim ràpid de l’hotel, amb la intensió de fer un petit trekking per la “selva”. Així que entrem a la primera agencia de trekkings i contractem una sortida pel mateix dia.
Anem a esmorzar i ens passen a buscar a les 8.30 h una furgoneta per anar a fer el trepig, ens costa 700 baths per persona i consta de una hora de trekking, tour amb elefants, dinar, rafting amb barca de canyes de bambú i la tornada a Chiang Mai.
S’ha de dir, que com a bons guiris també teníem de fer una d’aquestes súper excursions.
Una recomanació, si feu el rafting de canyes de bambú, porteu bambes que es puguin mullar. Es molt, molt comercial aquest tipus de packs.
Un cop tornem, passem per l’hotel i anem cap a sopar. Recomanem anar a les parades de menjars que hi han a la Gate Chiang Mai, al sud de la Old City, pots menjar de tot i bé de preu, pinxos 5 baths, plats 20 baths, i el més important de tot, sense gaires guiris.
Un cop tips de menjar, anem a donar un tom per el Night Bazar i a dormir.

Cicló a Birmània

2008-05-08T20:46:00.003+02:00

Aquests dies ens ha impactat la noticia del cicló que ha afectat el país de Birmània. Segons les dubtoses xifres oficials els morts podrien ascendir als 100.000 morts.
El cicló que tenia un radi d’acció de entre 600 i 800 km de diàmetre en vents de entre 190 i 240 quilometres, va fer grans destrosses i va provocar la pujada del nivell del mar inundant així tot el golf i la desembocadura del riu Irawaddy, una de les zones més importants del país en producció d’arròs.
Segons diuen els mitjans de comunicació, la junta militar no va avisar a la població de l’imminent arribada del cicló, com sempre indeficients i desastrosos.
Esperem de tot cor que la gent d’aquest país, pugui recuperar part dels objectes materials perduts, i que puguin refer les seves vides.
Així mateix, esperem que la junta militar, deixi de mal portar i oprimir el poble i pugui haver-hi un canvi a millor a Myanmar/Birmània.

La ruïna

2008-05-04T21:07:00.002+02:00

Avui diumenge hem anat a veure l’estrena d’una obra de teatre feta per la companyia Flyhard Theatre Company, amb Jordi Casanovas al capdavant al Teatre Cal Bolet de Vilafranca del Penedès.
Es una obra on es centre amb un grup de persones joves les quals no tenen ingressos suficients per poder mantenir-se durant el dia a dia.
L'obra porta fins a l’extrem una situació d’un possible crack financer, criticant i deixant esment de la fragilitat de l’economia tant la macro com la microeconomia, amb tocs d’humor i sàtira.
Realment es una obra divertida, amena i molt recomanable si es te la oportunitat de anar a veure.
Es podrà veure pròximament al Teatre Villaroel a Barcelona.

5 capítol - Viatge a Tailandia

2008-04-28T20:46:00.007+02:00

5-11-2007 Avui sí, ens ho mereixem, i ens toca llevar-nos sense despertador, ens sentim cansats, ja que ahir a la nit dues alemanyes les quals havíem vist al bar de la Guest House, i que s’havien pres cerveses XL, no tenien ganes de callar i tota l’estona bla bla bla, a part hi havia un generador a prop i quan ficaves el cap al matalàs només sentíem aquell maleït soroll del generador.
Un cop llevats, mini autobús i cap a la Old City de Sukhothai, un cop allà lloguem bici (40 baths) i cap a passejar. Les distancies son un pel llargues, però al ser tot pla ajuda a no cansar-se tant. Primer anem a veure els temples de la part est de la Old City, el Wat Sorasak, que es gratuït, chedi amb base amb elefants, molt maco i fotogràfic. Desprès anem al Wat Phra Pail Luang, temple crec estil Kmer, ja que te chedi en forma de panotxa de blat de moro. Abans hem passat per la oficina de turisme que esta davant de unes de les entrades del Wat Phra Pail Luang, i que tenen una maqueta de la Old City, la qual et fas una lleugera idea del gran que es/era el recinte.
A continuació hem anat cap al Wat Sri Chum, temple molt impressionant, el qual pel davant te una paret amb un tall al mig d’accés a un gran buda assentat, el qual s’entreveu pel mig de l’escletxa.
La Núria ha comprat incens i hem fet una ofrena i pregària.
Seguidament, la gran patejada, hem anat cap al temple Wat Spahan Him, temple al nord del recinte de la ciutat i a una bona distancia, al menys a 4 km., però això no es tot, al arribar, ens trobem que aquest està a dalt d’un turó, a 200 m d’alçada i amb un caminet de pedres de 300 metres, es esgotador, però un cop allà, les vistes son molt bones, i en el temple resideix una estàtua buda dreta força curiosa. La temperatura apreta, ja que estem a 28-29º, i això es nota.
Apa doncs, ara la tornada cap a la zona interior de la Old City, però abans d’arribar a les muralles, parem a dinar amb un petit restaurant molt tranquil, on la dificultat de l’idioma, ens impedeix entendrens a l’hora de triar els plats, demanem Pad Thai i ens porten arròs, però es igual, ens ho mengem acompanyat d’una sopa molt bona, total una ganga ( 130 baths).
Anem cap a la ciutat i traves les muralles, o més ben dit, tres marges o dics de terra amb aigua entre ells, això representa que son les muralles, i anem direcció cap al Wat Sra Sri (entrada 100 baths) la qual es molt maca, amb stupa i columnes e imatges de budes. Després cap al Wat Sri Sawai, temple amb 3 chedis estil kmer, i un cop vist aquest anem a veure el Wat Thraphang Thom, temple que realment no val la pena veure.
Per cert, estaven preparant els escenaris per la festa de la lluna plena que serà el dia 23-24 de novembre.
Un cop feta la ruta, deixem les bicis, i tornem cap a la Guest House. Allà fem una merescuda migdiada, i un cop feta anem a voltar per la ciutat i a sopar igual que ahir, un Pad Thai al mateix lloc (55 baths), i tips cap a dormir.

Que passarà??

2008-04-26T10:15:00.004+02:00

Que creieu que passarà amb l'aturada del sector de la construcció aquí a Espanya? Com s'haurà de solucionar la gran quantitat d'aturats que ja comencen a haver-hi, i els que vindran amb aquest mig any contat que queda i el pròxim any.
A més, tenim de tenir en compte, que per desgràcia la conjuntura econòmica no acompanya en la situació, i que sembla que s'acosti, si no es que ja està a sobre una crisis econòmica a nivell mundial.
Jo des de la meva desconeixença en el món econòmic, les coses les veig bastant crues, cada cop més aturats, més competència de costos a nivell industrial per part dels països emergents, entre els que trobem països de l'est i Xina.
No se com acabarà, poder sembla pessimista, però com sempre l'economia son cicles i esperem que desprès de tot això vinguin temps bons.

Long Way Round

2008-04-22T16:19:00.007+02:00

Fa uns dies que vaig veure els set capítols del viatge que varen fer l’Ewan McGregor i en Charley Boorman, passant per diferents països.
Aquest viatge que varen fer consistia, en sortir de Londres, país natal dels dos i finalitzar a Estats Units, New York, passant per diversos països de Europa, Ucraina, Mongòlia, Rússia i Estats Units i realitzant més de 32.000 km.
Realment, aquest parell, juntament amb l’equip van fer aquesta sèrie de capítols molt interessants i distrets.
Comencen desde el preparatiu, el qual preparen la ruta, triant la moto i equip, i obtenen els visats pertinents per poder trevassar tots els països.
S’ha de dir que gràcies a ser famosos, tots dos son actors, tenen un suport econòmic i mediàtic important al darrera, però que fan molt amè el serial i enganxa, al menys crec que a tots els que som moteros.
Tots dos, juntament amb un camera van equipats amb dues motos BMW F1150GS, moto que pel que es veu es una tot-terrenys.
Crec que per tots els moteros i no moteros es una sèrie que s’ha de veure, pels paisatges, gent i comentaris que es fan.
Molt Recomanable. A + + +

Benvinguda pluja !!

2008-04-20T17:25:00.003+02:00

Per fi, avui diumenge s'ha decidit el temps a ploure amb una mica d'intensitat, ja era hora perquè la cosa ja començava a ser una mica preocupant.
Sembla que així al menys, la vinya, els sembrats i els fruiters rebifarant una mica, ja que fins al moment quasi ve no havien tastat ni una gota d'aquest preuat be, i per nosaltres els ciutadans també ens serà bo.

Esperem que es cumpleixi la vella dita de:

Pel maig, cada dia un raig.

Cometas en el cielo

2008-04-18T21:08:00.002+02:00

L’altre dia vam estar veien la pel·lícula “Cometas en el cielo”, pel·lícula americana la qual narra la vida d’un noi afganès que marxa del seu país Afganistan, pels problemes de la guerra i que retorna al cap de molts anys i veu en que s’ha convertit aquell país.
Realment crec, que es una gran pel·lícula, ja que presenta i ens ensenya la problemàtica de la guerra, la religió, el fanatisme i les diferencies entre castes del propi país.
La pel·lícula es un pel dura, com ja veureu, i ja no us explico res més que sinó ja sabreu massa.
Altament recomanable. A + + +

Finalistes de la lliga

2008-04-13T11:05:00.004+02:00

Si senyor, ens hem de felicitar, l'equip en que jugo a basquet amateur, a la lliga de Basquet del Penedès, hem arribat a la final, no ha pogut acabar amb victoria, però hem arribat a la final i hem quedat subcampions, i això es un merit, ja que no hi haviem arribat mai.
També hem de felicitar al nostre Capità i President vitalici, el Joan, que ha estat escullit com a millor jugador regular de la lliga.
Moltes felicitats a tots, Joan, Ricard, Marcel, Santi, Oscar, Alexis, Andreu, Peña, Ferran, Escudero, LLuis i Josep M.

FORÇA BASQUET FONT-RUBÍ !!

Quina marejada !!!!!!!

2008-03-16T19:03:00.008+01:00

Ostia tu, avui si que tingut emocions fortes! He anat a fer un vol amb un avió d'acrobàcies, un regal de Nuria. I buffff, hem començat tranquils, sortint de l'aeroclub de Sabadell, i una vegada hem estat a dalt, he començat a notar les ràfegues del vent i la mala llet que té aquell trasto. Per començar inicialment, ha fet un mig gir, i després ens hem col·locat del revés, tenint totes les vistes per sobre dels nostres caps. A continuació, ha fet un bucle, quina sensació més estranya, veus com puja a tota ostia i després com fa la tornada i baixa, notant la pressió de la gravetat. Però el més fort i més dur, és la maniobra que ha fet després, pujant a tot drap a dalt i parant el motor i deixant-se caure cap a baix, molt fort, molt molt fort. Jo que no em marejo mai, hi li he tingut de dir que anes amb calma o veuria el que em vaig menjar per sopar i dinar.
Hem passat per sobre la Mola, notant la mala llet que portava el vent avui, ja que l'avió es movia bastant. I d'allà cap a la pista d'aterratge, encara que faltava fer una maniobra més, però jo ja no podia, hem fet un aterratge amb vent lateral, que provocava que l'avió se n'anés de costat. Però tot bé, una sensació acollonant, ja que he sortit amb un mareig a sobre que no m'ho hauria imaginat mai.No em feu gaire cas a tot el que he dit, és una experiència molt Recomanable.

4 Capítol - Viatge a Tailandia

2008-02-25T19:14:00.005+01:00

4-11-2007 Ayutthaya- Sukhothai. Com sempre, ens aixequem a primera hora per agafar altre vegada el tren, però ens toca esperar, ja que el tren va amb retard. Una vegada arriba ens esperen 3 hores de trajecte fins a Phitsanulok, on baixem per a anar a enllaçar amb la terminal d'autobusos, però ens costa molt trobar un tuk-tuk que ens vulgui dur, i al final hem d'agafar el bus nº 8 (per si algú li passa el mateix), que fa un volta a la ciutat però que acaba el trajecte a la terminal de bus. Per a anar directes és el nº 1.

A la terminal hem d'agafar el autobus que va cap a Sukhothai, però ens enxufen un amb aire acondicionat que és més car (60 baths). Ens espera un trajecte d'una hora aproximadament. Una vegada en Sukhothai, ens allotgem en la part nova. Si es vol anar a la Sukhothai vella, continuar amb el bus que acaba allí el trajecte.

Ens allotgem en la guesthouse Ban Thai, ( 220 baths), n'hi ha de millors però és la que escollim. Nosaltres com sempre, ens anem a sopar al Night Market, on sopem uns Pad Thai molt bons (25 baths).

Un dels descobriments que fem, i que ens encanta, és la pinya amb sal i guindilla (15 baths), és fantàstica, és una barreja de sabors, picant, salat, acid, dolç.......mmmmmmm una maravella.

3 Capítol - Viatge a Tailandia

2008-02-25T18:43:00.010+01:00

3-11-2007 Ens aixequem a primera hora per agafar el tren direcció Ayutthaya. El tren que agafem és un de 3era classe, el qual està una mica destartalat i que en poca estona s'omple fins a la bandera, sort que el trajecte és curt, nomes 2 hores. Una vegada arribem a Ayutthaya, ens dirigim a la guesthouse amb tuk-tuk, i quan arribem la guesthouse ens dóna una bona impresió, tota de fusta, apartada del soroll del carrer principal i amb una bona relacion-preu. Despres de registrar-nos, ens disposem a agafar la bicicleta per veure tots, o la gran majoria de temples de la ciutat, ja que és la millor manera de veure'ls amb tranquil·litat, encara que cau un sol de justícia. Aquí, ens trobem amb el nostre primer contratemps, la Núria passa per sobre d'una vorera amb la bici, i li rebenta una roda. Ha caminar doncs, de volta cap a la guesthouse, que sols estava a uns 2 km a peu, i amb un sol que ens està deixant ben rostits. Canviem de bici, i una altra vegada al tute, a visitar temples, molts estan mig caiguts, a causa dels terratrèmols, guerres i saqueigos. Els més destacats són, el Wat Rachahosin, Wat Mahatat. Despres d'això, ens n'anem al costat de riu on hi ha un restaurant que surt recomanat en la Lonely Planet. Una vegada recuperats, i amb energia, ens n'anem al Gran palau i el Wat Si San Phet, temples de gran bellesa.

Pel camí, la Nuria s'ha fumut un "tostorrazo" amb la bici, intentant passar entre dues voreres. La culpa com sempre, ni d'ella ni de la bici, sinó meva, ves quina casualitat....Ella despues em deia que ja veia que no pasaria, però ella, erre que erre, que sí, que jo passo per aquí, i patapam, al terra. Però bé, una rascadeta al colze i el cop, però res més. Una estona més donant voltes amb bicicleta i de tornada a la guesthouse, a canviar-se, a buscar un lloc que ens donin un bon massatge hi ha sopar. Recomanem, si teniu que anar a sopar, fer-ho en el Night Market, com sempre millor de preu i millor menjar i més variat. I després a dormir.

Coses que passen, passaven y no recordem

2008-02-15T22:55:00.004+01:00

Avui, mentre estava navegant per Internet, m'he trobat per casualitat una blog que parlava de Birmània, país el qual hem estat i coneixem, almenys parcialment la seva situació. Aquest país viu en l'opresió total i absoluta per part de la Junta Militar, la qual fa com totes la dictadures, enriquirse i marginar el poble.

El gran problema, és que a l'exterior del país, i aquets som nosaltres, sols ens donem compte dels problemes quan hi ha una gran notícia que és digna de posar en els telenotícies, però una vegada perd interes oblidem tot el que està passant i patint la gent d'aquell país.

Puc dir, per haver estat allà que és un país molt bonic i amb una gent encantadora, però que amb la gran opresió que pateixen, en tots els sentits, llibertat de pensament, d'expresió, etc. la gent se'ls veu que els falta llibertat per parlar de certs temes i que moltes vegades no volen tractar segons quins temes.

El blog que recomano veure per estar al dia d'aquest meravellós país és: http://birmania-libre.blogspot.com/.

2 Capítol - Viatge a Tailandia

2008-02-12T21:21:00.003+01:00

1-11-2007. - Bé, després d'unes hores que se'ns van fer eternes, dins de l'avió, arribem al freqüentat aeroport de Bangkok, fent abans escala a Frankfurt. Una vegada arribem, toca fer cua, però cua de les de veritat, uns 45 minuts per passar controls de passaports, i una vegada feta, apa a l'atac, a buscar les maletes que ja estan marejades de donar tant voltes a la cinta de arribada de maletes. Sortim hi ha agafar un taxi, una hora i mitja i arribem/trobem guesthouse, a prop d'estació de tren Hualamapong, la veritat és bastant recomanable aquesta guesthouse, sobretot si has d'agafar el tren.

Una vegada alli deixem les motxilles i a trobar-nos amb la gent i les paradetes de carrer de la gran urbe. Per no trobar-nos amb sorpreses, ja que tot per nosaltres és nou, agafem per sopar coses "més internazionalizades", arròs fregit i noodles. Una vegada sopats i amb el jet lag, a dormir.

2-11-2007. - Ens adaptem al seu horari per força, i a les 6:30 aixecats hi cap a esmorzar. Fet això ens n'anem cap al Grand Palace, i ho fem a peu, es clar, no teniem gaire clares les distàncies en aquesta ciutat, i ens fumem una gran patejada, travesant tot Xina Town. Una vegada arribem a destí, cansats, un tailandes, imaginem que militar, ens comença a parlar i ens vol fer una ruta de visita de temples i monuments d'entrada gratuïta, al final acceptem el seu sugeriment, i crida un tuk-tuk i li diu que per 50 Baths, una autentica ganga, ens faci el circuit, i no sabem perquè, però accepta. Doncs bé, tot el matí fent visites turistiques i per una misèria. Una vegada acabada la ruta ens deixa una altra vegada en el Gran Palace.

De la ruta feta, a destacar que el Golden Mountain, amb unes vistes estudendas de tot Bangkok. Despres a veure el Grand Palace, com el nom indica, gran palau, la veritat, molt bonic i cuidat, però feia molta calor, i estavem una mica saturats de temples, fem visita ràpida i cap a menjar. Despues coincidim per casualitat amb una festa que feien al riu que creua Bangkok(Chao Praya). Era la festa de les barcasses reals, el qual consisitia amb el pas de moltes barcasses amb musica i gent remant. A sopar despues d'una tarda més relaxada i a dormir que el següent dia ens anem de Bangkok cap a Ayutthaya, i hem d'agafar el tren ven d'hora.

Pau Gasol

2008-02-02T08:41:00.004+01:00

Avui m'he aixecat aviat, i amb sorpresa veig una notícia que em sorprèn i alhora m'encanta. Pau Gasol, jugador de Basket en la NBA, és traspassat a un dels millors equips de la NBA, els Angeles Lakers, i com a gran aficionat al basket i practicant-esporadico-amateur, me n'alegro, ja que crec que és un jugador que podia donar molt més del qual estava fent actualment en el seu equip, els Memphis Grizzlies. Ara faltés veure com s'entén amb el gran Kobe Bryan, jugador estrella dels Lakers. Res més no he de dir, sols que la notícia m'ha sorprès i tènia ganes d'escriureu en el blog, encara que dubto que molta gent se'l miri.

1 Capítol - Viatge a Tailàndia

2008-01-16T22:11:00.003+01:00

En fi, us comentarem una mica el nostre fantàstic viatge per Tailàndia, aquest novembre passat (11-2007). Vam estar un mes en el regne de Siam, i les nostres sensacions van ser extaordinaries, bona gent, cultura, gastronomia, etc., tot ens va sorpendre gratament, fins i tot ja havent estat en el pais veí Birmània fa dos anys.

A destacar de Tailàndia, almenys a data d'avui, que és un pais molt segur, el qual un no tindrà perill ni sensació de ser agredit, robat, etc. ja que mimen el turisme. Un es pot moure tranquil·lament sabent angles, encara que jo no tinc massa idea, sort de la Núria, que en sap, perquè sinó hagués costat una mica més d'entendre's, encara que almenys ells sempre fan l'esforç per entendre't.

La nostra ruta per Tailàndia va durà 29 dias, començant per la gran metropolis i caòtica Bangkok, pujant a Ayutthaya, Sukhothai, Chiang Mai, Nong Khai, Udon Thani, Nakon Ratchasima, Phimai, Surin, Trat, Ko Chang i Bangkok una altra vegada.

A Tailàndia l'animal que representa tots els tailandesos és l'elefant, el qual sobretot es veuen passejar pels carrers a Chiang Mai, i en major mesura a Surin. Fins i tot tenen una cervesa, la qual jo trobo molt bona que es diu Chang, que en tailandes vol dir elefant.

Com podeu apreciar a la foto, al carrer tot es una barreja, encara que si et trepitja un d'aquests....

Proximament tindreu el 2 capitol del viatge a Tailàndia.

Presentació

2008-01-15T19:57:00.003+01:00

Molt bones, primerament saludar tots i totes les persones que per pura casualitat hagin entrat en aquest bloc, ja que és molt rar entrar i llegir unes quantes paraules avorrides, però per al que ho faci ens presentarem.La que tenim al costat esquerre, a la foto és la Nuria, i el nostre company de pis, el Margallo. Jo és evident que no surto ja que estic fent la foto, però en breu us ensenyés el meu rostre, que sens dubte no us espereis gran cosa, per cert em dic Josep M.